‘Coratge’, un oratge valent: nou poemari de Laura López Granell

Un ble d’espelma/ vertebra el tro”. Del mínim, a l’eixordador i poderós, doncs, de la por que paralitza, a l’acció: la poeta i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès Laura López Granell (Barcelona, 1968) publica a Godall Edicions el seu tercer poemari, Coratge. I aquest títol abrandat no és perquè sí, sinó tot el contrari, ja que “el coratge és literalment actuar amb el cor, seguir-ne l’impuls, sobretot quan hi ha dificultats, i qui diu cor, diu amor i diu desig. I, a més, dins del coratge hi ha també la paraula oratge”, explica la poeta barcelonina.

“El cor impulsa i crea un ritme, crea una llargària de vers, un moviment al full, un vent, un oratge. Les branques de les palmeres entomen els cops i en retornen carícies, dic en un dels poemes del llibre, i alhora també em pregunto si d’alguna manera les palmeres poden inventar-se l’aire, amb el seu bat. Aquesta idea d’inventar-se l’aire, aquest amor motriu del cor, aquests versos proactius, són el motor de Coratge”, diu López Granell.

“L’amor no mou les mans.
Les mans mouen l’amor.”

Quan va publicar Forat (Godall, 2014), feia vint anys del seu primer poemari, Itineraris(Columna, 1993), amb què havia guanyat el premi per a joves poetes que atorgava la Generalitat. Vint anys sense treure llibre, que no volia dir vint anys sense escriure: López Granell no concep viure sense escriure i, de fet, al llarg d’aquestes més de dues dècades que fa que ensenya a escriure (i per tant a llegir amb intenció), no ha deixat de recitar en festivals i vetllades diverses, ni de treballar versos.

“L’assot del vers tustant el blanc, que s’obre.”

Entrevistada aquí a La Llança, el 2017, ens deia que per a ella el poema és “repte i enigma”, que demana que ens hi impliquem, i que “no ens ho donarà mai tot perquè, si ho fes, deixaria de ser poema”. La poesia no ha de ser ni transparent ni previsible però pot ser “el millor dels refugis”. “Si el forat del llibre anterior aspirava a ser finestra, ara el coratge aspira a ser un oratge, en el sentit de ser confiança, deriva, dansa... I és que, què hi ha quan treus el cap pel forat cap a la finestra sinó l’oratge?”, diu López Granell.

Coratge, amb 102 pàgines, és un llibre més llarg que l’anterior, que en tenia només 64. És doncs també una afirmació (“Algú trepitja fort al pis de dalt”), i la certesa “que el cos la balla,/ la por”. Un “coratge-oratge” que li serveix, a la poeta, per revoltar-se la pròpia consciència i impulsar-se endavant. Per seguir escrivint, que vol dir lluitant, que vol dir vivint, que vol dir reivindicant-se.

“I no dir-ne amor.
No dir el mar ni l’arbre.
Al vers, continuar-me”.

*

(Feliç de ser-ne testimoni, de viure-ho de prop, qui signa aquestes línies)

Publicat a La Llança