Que sí, que sí. Que el mestre Kubrick li hagués posat una mica més d’Strauss, que ja se sap que els valsos casen molt bé amb la ingravidesa. I que un astrofísic n’ha desmuntat algunes de les escenes per inversemblants. Però, i què.
Estic segur que veure Gravity (Alfonso Cuarón, 2013) en 3D al cinema és el més a prop que estaré mai de visitar l’espai. El més a prop que estaré mai de sentir aquella indefensió absoluta davant la immensitat més paorosa. Davant d’aquella bellesa primigènia. Profundíssima. Infinita. Un terrible vertigen, en totes les direccions possibles.
Una experiència que no he viscut ni viuré mai, però que està tan ben recreada i aconseguida, a la pel·lícula, que havia d’escriure aquestes línies i dir-vos-ho: aneu a veure la Sandra Bullock i el George Clooney. No us deixeu perdre aquest espectacle cinematogràfic.
Somieu, amb els ulls oberts, durant 90 minuts, que sou astronautes. A la deriva...
