Catalunya és un país petit, que vol dir que poc o molt ens coneixem tots, i que ens alegrem dels èxits dels altres com si fossin els nostres. No sempre, tot s’ha de dir, que hi ha vegades que volen els punyals que fa por… Però avui som aquí per celebrar el tiberi. I per parlar de coses maques, que deia mon àvia.
Com ara que Raig Verd continuï publicant en català Ursula K. Le Guin, sempre revolucionària i brillant. Que, gràcies a Obscura Editorial, L’exorcista de Blatty oficiï en la llengua de Verdaguer. Que Laertes hagi recuperat el Soc llegenda de Matheson, i Males Herbes i L’Altra, uns quants títols de Stephen King. Que Quid Pro Quo ens hagi regalat La morta enamorada de Gautier. O que Angle hagi rescatat L’illa del doctor Moreau de Wells. I també, sense anar més lluny, que Mai Més s’entesti a traduir al català tot Terry Pratchett, i que ara publiqui una novel·la teva, benvolguda Lauren Beukes. I quina novel·la!
Les lluminoses és un trencaclosques magistral i fantàstic (en els dos sentits), és com llegir Stephen King però amb una prosa encara més esmolada, de frase curta i alt voltatge, amb assassí en sèrie i salts en el temps. És a dir: sang i fetge i paradoxes temporals. Una passada de thriller fantàstic, traduït al català per Lluís Delgado i amb il·lustració de coberta de Ricard Efa. Focs artificials, vaja. (“Perspicaç”, en va dir King, de la teva prosa, per cert.)
Si et tingués aquí, benvolguda Lauren Beukes, et demanaria per la mà de notes i croquis i fitxes i fils de llana vermella amb què, mentre escrivies Les lluminoses, vas cobrir una de les parets del despatx, per no perdre’t amb les anades i vingudes a través del temps (del Chicago del 1931 al del 1992 i tornar) de Harper Curtis, psicòpata assassí, i d’una de les seves víctimes, Kirby Mazrachi, que, després de sobreviure a un atac brutal, decideix perseguir el seu depredador, que és una manera com una altra de superar el xoc, i de tenir novel·la.
Que això d’aquest espectacular quadre sinòptic mural suposo que et ve de ser guionista de televisió, seria una altra pregunta. I també, si el personatge que et vas empescar perquè ajudés la Kirby, en Dan, reporter de successos, està inspirat en algun company de la teva faceta de periodista. Però, sobretot, m’encantaria sentir-te parlar de viatges en el temps (de teories, d’influències), de no marejar-se ni perdre el fil (vermell), de com vas tramar les pistes que van trobant-se la Kirby i en Dan tot perseguint el Harper, pistes anacròniques, i impossibles, segons la nostra lògica espaitemporal, i que fan del teu llibre un meravellós badaboques (amb sentit, perquè tot quadra).
Si et tingués aquí, benvolguda Lauren Beukes, et preguntaria si voldràs tenir res a veure amb l’adaptació de Les lluminoses a la sèrie que prepara Apple TV, amb Elisabeth Moss de protagonista. O si, com sol fer el mestre King, hi faràs un cameo, per breu que sigui.
Si et tingués aquí, et demanaria pel significat d’aquesta línia de la teva biografia que diu que vius a Ciutat del Cap amb la teva filla i dos gats “problemàtics”. Que també sembla una bona història.
Publicat a CATORZE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada