"Martorell negre (...) s’enquadra dins d’allò que coneixem com a non-fiction, novel·la negra de no ficció, que tan gloriosament va inaugurar Truman Capote amb A sang freda (...)"
Anna Maria Villalonga, al blog A l'ombra del crim.
Perdoneu-me si avui em mostro estarrufat i orgullós, però que la primera crítica que rep Martorell negre, vingui justament de la professora de la Universitat de Barcelona, escriptora, experta en novel·la negra i amiga però crítica implacable, Anna Maria Villalonga (del seu blog A l’ombra del crim), m'afalaga d'allò més. Que això d'escriure és una lluita constant, una manera de viure, que sé que em queda moltíssim per aprendre, però precisament per aquest motiu, m'engresca pensar que vaig per bon camí.
Per això em permeto aquest breu post autoreferencial, per explicar-vos que tota aquesta aventura va començar quan va caure'm a les mans l’informe policial del cas, incomplet i ple d’interrogants, que duia més de trenta anys enterrat en un racó de l’arxiu del poble: “Sobre la muerte por asfixia en el Depósito Municipal de Don Cristóbal Rubio García”, deia la carpeta. (Era l'abril de 2008.) No vaig poder evitar obrir-la i, un cop oberta, no vaig poder evitar abocar-m’hi: la paraula “muerte” va clavar-se’m al paladar com un ham esmoladíssim, i va tirar de mi...
"Jordi Benavente (...) ha aconseguit que un fet certament luctuós, però que, no ens enganyem, era local i de poca volada, ens hagi mantingut atrapats al llarg del total de la lectura."
Anna Maria Villalonga, al blog A l'ombra del crim.
...va tirar de mi cap a la foscor d’aquells temps, l’any 76, al poble, els inicis de la transició, el difícil pas de la dictadura franquista a la fràgil democràcia i, tancant el focus, el succés pur i dur: un home que va morir sol i d’una manera horrible. Sense oblidar les persones que van viure de prop el cas: policies, periodistes, polítics, funcionaris, alguns dels quals s'han convertit també en personatges secundaris del llibre, indispensables per mirar d'entendre què va passar aquella matinada trista i freda...
Aquí teniu les primeres línies del llibre.
Anna Maria Villalonga, al blog A l'ombra del crim.
...va tirar de mi cap a la foscor d’aquells temps, l’any 76, al poble, els inicis de la transició, el difícil pas de la dictadura franquista a la fràgil democràcia i, tancant el focus, el succés pur i dur: un home que va morir sol i d’una manera horrible. Sense oblidar les persones que van viure de prop el cas: policies, periodistes, polítics, funcionaris, alguns dels quals s'han convertit també en personatges secundaris del llibre, indispensables per mirar d'entendre què va passar aquella matinada trista i freda...
Aquí teniu les primeres línies del llibre.
No havia vist que tenies aquest post. Ho aprofito per tornar-te a felicitar, així ho hauré fet per terra, mar i aire.
ResponEliminaSempre dic que trobes les paraules adequades: "estarrufat" n'és una de ben sonora.
Molta sort, Jordi
Àngels
Doncs, gràcies, Àngels, per terra, mar i aire, també :)
EliminaNo sé si sempre les trobo, les paraules adequades... El que sí que t'asseguro és que sempre les busco.
Mira, avui estava llegint el pròleg de Mirall trencat, de la Mercè Rodoreda, i aquesta frase ens escau:
"Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col·loques en el lloc adequat".
Fins aviat, amiga.
Oh, he descobert el post per casualitat! Gràcies, sempre, per la teva amable consideració. I felicitats, novament, pel llibre! Endavant.
ResponEliminaGràcies a tu, Anna, per l'interès i per l'alè, pel teu temps i els teus consells.
EliminaSalut i endavant :)