NOTAS DE ARKHAM: el quadern d'idees de Lovecraft, al primer número de la revista DELIRIO (2007)

Un insecte que hipnotitza un home i l’arrossega fins a la mort. Un individu que intenta recordar el seu passat mitjançant drogues i una música especial i que acaba accedint a una memòria heretada i a períodes primitius, anteriors a l’aparició dels humans. Un viatger que arriba a una ciutat estranya, els habitants de la qual segueixen rictus monstruosos i secrets. Un xiulet molt antic, descobert en una excavació, que convoca una presència maligna. Una habitació fantasma, que ara hi és i ara no hi és.

Són alguns dels “elements terrorífics fonamentals, molt útils en el relat de terror” recollits per l’escriptor nord-americà H. P. Lovecraft (Providence, 1890-1937), un dels mestres del gènere i pare de l’horror còsmic, en un interessantíssim article titulat ‘Notas de Arkham’ (1938), traduït al castellà i inclòs en el primer número de la revista Delirio (La Biblioteca del Laberinto, 2007).

No són, com ell mateix va escriure, “intrigues elaborades”, sinó “simples suggeriments o impressions capritxoses amb l’objectiu de fer volar la imaginació i els records”, que Lovecraft havia anat anotant al llarg de la seva vida, fruit de “somnis, lectures, incidents insignificants”, des de 1919 a 1934, i que conformen una llista espaterrant. I són també un autèntic caramel per als amants de l’autor d’En las montañas de la locura, un passadís directe al seu esgarrifós i fascinant imaginari.

Una missa negra sota una antiga església. Un manuscrit massa horrible per ser llegit sense embogir. Un bruixot que té el poder d’influir en els somnis dels altres... Hi ha idees que ens sonen moltíssim, perquè ja les hem vist desenvolupades en obres del geni de Providence i el seu cercle, i d’altres que es llegeixen com allò que no va poder ser: relats que no va escriure mai, però que podrien ser la llavor de l’obra d’algú altre.

Amb l’interminable títol de ‘The Notes and Commonplace Book employed by the late H. P. Lovecraft, including his suggestions for story-writing, analyses of the weird story, and a list of certain basic underlying horrors, etc, designed to stimulate the imagination’, aquest article de 26 pàgines inclou també consells per redactar un relat, com ara el d'escriure dues sinopsis: una amb els fets explicats de manera cronològica, i una altra que els enumeri tal i com pensem narrar-los.

És el mestre compartint secrets d’storyteller, impartint-nos un irrepetible taller d’escriptura. “Modifiqui els esdeveniments i la intriga, cada vegada que el treball sembli necessitar-ho, i no se senti presoner de cap idea preconcebuda”, ens recomana.

Dedicada a la ciència-ficció i la fantasia, i editada per Francisco Arellano, la revista Delirio va arrencar el desembre de 2007 (el passat mes de març va arribar al número 11). Aquest primer número conté també traduccions al castellà de poemes de William Blake i Rudyard Kipling, relats de Sax Rohmer, Erle Cox, Antonio de Hoyos, Seabury Quinn i Willis George Emerson, entre d’altres, així com un compendi d’il·lustracions de Virgil Finlay. Tot això, i més, en una revista de 176 pàgines, format llibre en rústica amb solapes. Una peça de col·leccionista que desconeixia fins ara, i que m'he trobat a les lleixes de la llibreria Espai Literari.