21/12/11

El 'Bon cop de falç!' de l'Andreu González, novel.la històrica amb molta acció, ambientada a la Catalunya de mitjan segle XVII

El poeta, narrador i director de L’Informador de Martorell, Andreu González, i l’enginyer tècnic elèctric i escriptor Ramon Gasch van presentar la seva novel.la Bon Cop de Falç! (Columna, 2011), últim Premi Nèstor Luján de Novel.la Històrica, en un acte conduït per la professora de català Pilar Urballa, que va tenir lloc el passat dijous 15 de desembre al Centre Cultural de Martorell.

Bon cop de falç! és una novel.la històrica amb molta acció, ambientada a la Catalunya de mitjan segle XVII, en plena Guerra dels Segadors. En aquest context bèl.lic, els del mas de can Martí es veuen forçats a allotjar uns soldats espanyols, et que desencadenarà la tragèdia. González i Gasch han escrit una història de venjança protagonitzada pel jove hereu del mas, en Joan Martí, a qui els homes del rei de Castella li maten la promesa, li maltracten la família i li cremen la masia.

De la mà d’aquest jove, que haurà de fugir per salvar la pell, i acabarà creant una milícia de valents i supervivents com ell, els autors ens endinsen, com qui no vol, en un importantíssim capítol del nostre passat. Tot plegat, amb un ritme trepidant i una destacable reconstrucció històrica... que podria il.luminar (o fins i tot encendre) el present: “Espanya i França no són la solució de Catalunya, ni aleshores ni ara. I els portuguesos, que es van aixecar en armes també en aquell moment, són una nació lliure”, resumeix González. Amb tot, l’escriptor aclareix que no pretenen fer proselitisme, i que, si volen transmetre un missatge, “és més aviat de tipus antibel.licista i contra els tripijocs dels poderosos”.

Martorell de novel.la
La novel.la transcorre en diversos indrets de la geografia catalana, entre els què destaquen Barcelona, Cambrils i Martorell, on hi té lloc un episodi bèl.lic pel qual els autors van submergir-se en diverses obres de l’historiador martorellenc Isidre Clopas. “A més, viure aquí va facilitar-me visualitzar millor les operacions militars, ja que rius, serres i valls són noms i paisatges coneguts”, explica González.

Bon cop de falç! és la primera col.laboració entre els dos escriptors, però sembla que podria no ser l’última: “Si els lectors ens fan confiança, crearem una sèrie de novel.les ambientades en aquella època tan apassionant com poc coneguda. En Joan Martí i altres personatges de la novel.la es podrien convertir en un Alatriste a la catalana, una visió alternativa a la centrípeta que proposa des de la ficció Pérez- Reverte”, diu el narrador.

Inquiet, virtuós i prolífic, Andreu González (L’Hospitalet de Llobregat, 1974) ha publicat diversos llibres de poesia, com ara Currículum vítae (2002), Obra nueva (2004), Retablo de Nueva York (2005), Epigrames del Mas d’en Gall (2007) i Maniobras diversivas (2008); el volum de contes Safata d’entrada (2009) i, més recentment, els èxits editorials 100 motius per ser del Barça (2010) i 100 moments estel.lars del Barça (2011).

Ramon Gasch (Santa Maria de Palautordera, 1950) ha publicat manuals tècnics i un llibre de vivències de la seva professió; un recull de contes i les novel.les D’un temps sense esperança (2004) i Núvol negre (2008).

L’acte va comptar també amb la lectura dramatitzada d’un fragment de la novel.la, a càrrec de la companyia teatral martorellenca TIM Teatre.

Publicat per Jordi Benavente a L'Informador de Martorell, 1478, del desembre de 2011.


16/12/11

'El origen del mal' de Jean-Christophe Grangé. El nou llibre del rei del thriller francès és tant addictiu, negre, explícit i vertiginós com els anteriors

No és difícil imaginar l’autor, en una cabana humida de Tailàndia o en un estudi del barri de Montmartre de París, teclejant compulsivament el portàtil, com si estigués posseït per la personalitat dels assassins que poblen les seves novel.les. Obsessionat amb l'escriptura com si li anés la vida. Com si complís una missió encarregada pel mateix diable.

"Explicar per què l’espècie humana és l’única cruel amb ella mateixa, l’única que troba plaer en el mal”. Aquest és el motor de tota l’obra de ficció de l’escriptor i periodista francès Jean-Christophe Grangé, que amb El origen del mal (Grijalbo, 2011) torna a arrossegar el lector a una de les seves vertiginoses baixades a l’infern: la investigació de la mort del director d’un cor infantil amb un passat tenebrós, el cadàver del qual apareix atrapat entre els tubs de l’orgue de l’església, amb una petjada petita al costat.

Mentre mira d’esbrinar-ne les causes de la mort, l’inspector Kasdan anirà descobrint la història d’aquest personatge sinistre, i l’estranya connexió del cas amb les recents desaparicions de nens a la regió. D’origen alemany, el director del cor, Wilhelm Goetz, va relacionar-se amb el nazis i amb la dictadura xilena, on degut al seu paper als camps de tortura era conegut com “El director d’orquestra”.

Però com sol passar amb Grangé, aquest plantejament només és el principi d’una trama hipnòtica, negra i violenta, de més de 500 pàgines, que no deixa respirar el lector. Amb un estil àgil i incisiu, de frases curtes, marca de la casa, i el seu habitual to explícit, amb què descriu les escenes més escabroses amb tot luxe de detalls, l’autor torna a signar un autèntic page-turner, que es devora amb una estranya barreja de fascinació i repulsió.

Considerat el rei del thriller francès, Jean-Christophe Grangé (París, 1961) ha sigut publicista, i ha voltat per mig món com a reporter de Paris-Match, National Geographic i The Sunday Times. Fins i tot va crear la seva pròpia agència de premsa. Ha escrit multitud de reportatges de molt diverses temàtiques, alguns dels quals li han servit d'inspiració per als seus llibres de ficció. Domina la tècnica narrativa i els mecanismes que capten l’atenció del públic, i els explota amb una precisió diabòlica.

D'ençà de l'èxit de la seva segona novel.la, Los ríos de color púrpura, adaptada al cinema per Mathieu Kassovitz i protagonitzada per Jean Reno i Vincent Cassel, Grangé no ha deixat d’escriure thrillers d’alt voltatge com El imperio de los lobos, La línea negra o Esclavos de la oscuridad (tots ells publicats per Grijalbo i que, incomprensiblement, encara no han sigut traduïts al català.)

Els personatges de les seves ficcions són vitalistes i romàntics, excessius, inquietants, polièdrics i violents, i gairebé sempre són víctimes d’alguna obsessió: la història d’un assassí en sèrie, les activitats d’una secta satànica, les perilloses implicacions d’un complot governamental, les demencials conseqüències d’un passat fosc.

Les seves novel.les estan escrites amb el mateix ritme trepidant amb què es llegeixen. I tenen la quantitat necessària de cops d’efecte com per deixar el lector espatarrat i clavat al sofà. Com una droga: tastar la seva prosa enverinada és córrer el risc de caure-hi de quatre grapes. Llavors llegir Grangé esdevé una necessitat, un plaer i una perdició, tot alhora. Una poderosa addició, a la què dóna gust rendir-se.

Publicar per Jordi Benavente a L'Informador de Martorell, 1478, del desembre de 2011

14/12/11

“A veure què t’inspira!”, va dir Malet. El dibuixant martorellenc Oriol Malet publica la novel.la ‘Número 5. El submarí perdut’ amb l’escriptor Lluís Llort

L'il.lustrador i dibuixant Oriol Malet (Martorell, 1975) i el periodista i escriptor Lluís Llort (Barcelona, 1966) acaben de publicar Número 5. El submarí perdut (Barcanova, 2011), novel.la d'aventures amb rerefons històric, humor i unes il.lustracions marca de la casa, protagonitzada per un jove científic que destapa un secret que implica les superpotències enfrontades a la Segona Guerra Mundial.

Tot va començar com un repte o joc creatiu que Malet va proposar-li a Llort, l'estiu de 2008, enviant-li un dels seus dibuixos [el del submarí] amb una nota incendiària: "A veure què t'inspira!". "Vaig suggerir-li que fes d'il.lustrador literari d'una il.lustració gràfica, i com que tant ell com jo compartim la característica d'estar una mica grillats", Llort va recollir el guant, explica Malet. El resultat és un híbrid entre novel.la il.lustrada i novel.la convencional, que Barcanova destina al públic adolescent, però que funciona com un autèntic "crossover" (un títol que pot saltar-se les categories).

Número 5. El submarí perdut explica la història en primera persona de Nuno Peixoto, un jove científic portuguès de mare catalana, que mentre investiga sobre un invent anomenat "líquid transmatèric" descobreix un projecte secret posat en marxa a Madeira en plena Segona Guerra Mundial, que involucrava alemanys, japonesos, italians, russos, anglesos i nord-americans en una estrambòtica i perillosa cursa de submarins que hagués pogut canviar el curs de la història.

En les seves investigacions i aventures, Peixoto comptarà amb l'ajuda i la complicitat de diversos personatges, entre els quals destaquen la Silvana Darinka, una noia de Sarajevo, decidida i resolutiva, que el traurà de més d'un merder, i l'Agripina, arxivera d'un dels diaris de Madeira, a punt de jubilar-se i aficionada a la Ginebra.

Acció, humor, tresors perduts i projectes secrets en un marc històric real, són els arguments d'aquesta novel.la signada per l'autor de Camaleó o Trenta-dos morts i un home cansat, i amb dibuixos d'un dels il.lustradors martorellencs amb més projecció.

A més, al final de l'aventura el llibre inclou l'annex L'hora de la veritat, una mena de making of que conté detalls de la trama i els personatges, i ajuda a escatir què és fantasia i què dades històriques, convertint Número 5. El submarí perdut en un possible i entretingudíssim complement didàctic per a un crèdit de la ESO sobre la Segona Guerra Mundial. "Com que vaig barrejar realitat i ficció sense manies, la meva dona va suggerir-me que ho aclarís al final, així evitem escampar dades falses i donem valor a les inventades", explica Llort.

Text: Jordi Benavente. Il·lustració: Oriol Malet. Publicat a L'Informador de Martorell (1477) el desembre de 2011.