7/10/13

Jordi de Manuel presenta 'La decisió de Manperel': "Escric per intentar entendre allò que no comprenc, com la fe en Déu o en un equip de futbol"

“El fet que la naturalesa es pugui descriure tan bé mitjançant les matemàtiques és un misteri que requereix una explicació”. Enigmàtica cita del científic Max Tegmark amb què s’obre l’última novel·la de Jordi De Manuel, La decisió de Manperel (Columna, 2013).

Encara no he pogut fer la maleta i embarcar cap a la misteriosa illa àrtica on es confina el protagonista, després de resoldre un complicat problema matemàtic i renunciar al premi. Però sí que vaig poder assistir a la presentació del llibre, dijous 3 d’octubre, al FNAC del Triangle. 

El professor, doctor en Biologia i escriptor Jordi De Manuel (Barcelona, 1962) ha obtingut el premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler amb una obra que parteix d’una notícia real: el 2006, el matemàtic rus Grigori Perelman va resoldre la conjectura de Poincaré i rebutjà la Medalla Fields, una mena de Nobel, i el milió de dòlars del premi. 

Tan xocant com fascinant, no creieu? Així va veure-ho també De Manuel. Entre aquesta estranya notícia i l’aspecte del propi Perelman (esprimatxat, barbut, mig calb, mig grenyut), la prolífica imaginació de l’escriptor barceloní va encendre’s... i va començar a bastir la ficció.

Un matemàtic s’evadeix amb la seva mare a una illa remota, fugint dels flaixos, després de solucionar un dels Set Problemes del Mil·lenni. Allà, viu obsessionat per les matemàtiques i el misteri de l'existència, des del moment en què rep una carta del seu pare, ja mort, i una colla d’enregistraments que li descobriran la seva veritable identitat... 

Jordi De Manuel va convidar a acompanyar-lo “dos amics, perquè així ja sé que parlaran bé de mi”. Però aviat quedà clar que no calien els llaços d’amistat. La decisió de Manperel es defensa sola. La matemàtica Carme Torras va definir-la com una “biografia novel·lada, amb tocs fantàstics, que convida a pensar; optimista i moltes coses més”. “I això no és cap falca publicitària, és una constatació matemàtica”, va afegir. 

L’autor de Disseccions o L’olor de la pluja va dir després que “aquesta novel·la té un making-of increïble: la Carme ha caminat per la tundra amb mi, per exemple”. La imatge, suggerent i glaçadora, va quedar flotant a la sala d’actes del centre comercial, mentre la presentació continuava. 

L’escriptor i periodista Jordi Cervera va advertir al seu torn que “qualsevol cosa que n’espereu, d’aquesta novel·la, us sorprendrà, perquè es tracta d’una obra singular, en el nostre panorama i en qualsevol altre”. 

De Manuel, al final, va tenir també unes paraules emocionades per al seu pare, el veterà autor de còmics Enric de Manuel “Enrich”, que malgrat els seus vuitanta-quatre anys també va assistir a l’acte: “L’escriptor neix, potser, però també es fa... Es fa de les chispas de la infància. Jo, per exemple, crec que la capacitat de fabular i la fantasia em vénen d'aquelles tardes a la falda del pare, que m'explicava històries. Gràcies, pare!".

Arribats a aquest punt, en què l’escriptor va oblidar-se per un moment que estava envoltat d’amics, companys, escriptors, científics, periodistes i lectors, i ens emocionà a tots amb aquest sentit homenatge al pare, quedà clar que la novel·la que ens ocupa va molt més enllà de l’anècdota a partir de qual va arrencar...

Escric per mirar d’entendre allò que no comprenc”, va dir Jordi de Manuel. “Per mirar d’entendre la idea de Déu, per exemple. La fe irracional en un ésser superior... o en un equip de futbol com el Barça, el Madrid o l'Espanyol”.

(*L'amic De Manuel va dedicar-me un exemplar del seu mític recull de relats Disseccions, a la foto. Gràcies, Jordi!) 

8 comentaris:

  1. Tot el que escrigui sobre Jordi de Manuel ja ho he fet abans i de segur que tindré l'oportunitat de tornar-ho a fer. Per a mi, és un enorme escriptor, amb imaginació, coses a dir, una ploma que sap triar el registre oportú i una gran sensibilitat. La seva obra (i "La decisió de Manperel" també) pot emocionar, tensionar, fer patir i sorprendre. Dona moltíssim de si, com tota la producció dels escriptors grans, d'aquells que saben què tenen entre mans. Aquesta novel·la, a més, ha estat un projecte llarg i agosarat que finalment ha rebut una merescuda recompensa.
    Tanmateix, Jordi de Manuel és molt més que un bon escriptor, un bon biòleg i un bon professor. Jordi de Manuel és un home assenyat, amable, sensible i intel·ligent. Un gran amic dels seus amics. Una bona persona. Tinc motius sobrats, atès que estudio la seva obra, per admirar-lo profundament.

    Una molt bona crònica, Jordi Benavente. No hi vaig poder ser. I no saps com ho vaig lamentar. Sort de tu. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi eres, Anna, hi eres :)
      Abraçada forta, i seguim "fent teranyina"

      Elimina
  2. Jo sí que hi era, i ara en llegir al Jordi Benavente ho he reviscut. Va ser una trobada entranyable, entre amics. Es respirava confiança i estimació.
    Gràcies per explicar-ho tan bé, Jordi B.!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu pels comentaris, Teresa. Tu ho has dit, va ser un acte entranyable i emotiu, sens dubte.
      Salut, i lletres!

      Elimina
  3. Després de llegir "El cant de les dunes" i "L'olor de la pluja", tenia moltes ganes d'aquesta novel-la. Entra pels ulls amb la portada i, per mi, té l'atractiu de l'Àrtic i del paisatge.
    Ja vaig llegir una ressenya de l'Anna Maria molt suggestiva.
    Bona nit,
    Àngels

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que entra bé, sí, i encara més quan te la defensa el propi autor, amb les seves paraules. L'atacarem de seguida, per conèixer la història de Manperel... Bona nit i gràcies pel comentari, Àngels

      Elimina
  4. M'ha costat més d'un mes conseguir aquest llibre i avui l'he llegit d'una tirada. Trobo que aquest home és genial i les seves novel-les mereixerien molt més reconeixement.
    Àngels

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben dit, Àngels, ja veus que no ets l'única que reivindica aquest autor. Abraçada forta, companya.

      Elimina