“Lovecraft mola”, un vol barat a Boston, l’Starbucks de Providence i la gènesi de la novel·la LOS NOMBRES MUERTOS de Jesús Cañadas

Parlar de H. P. Lovecraft (Providence, 1890-1937) em transporta a l’adolescència. Aquell període terrible i meravellós, què us haig de dir. Grans a la cara i pardals al cap. Partides de rol amb els amics. La masturbació elevada a la categoria d’art. Les primeres grans patacades i, alhora, sentir que tot era possible. Però sobretot, sobretot, aquella genuïna capacitat de viure intensament una història com si en fóssim els protagonistes, quan llegíem. I descobrir els referents. Això és molt personal, els meus són Lovecraft, Tolkien, King i Bukowski, i, després, la resta.

Per això quan vaig sentir que l’escriptor Jesús Cañadas (Cádiz, 1980) tenia entre mans una novel·la d’aventures protagonitzada pel mestre de Providence, vaig aixecar les orelles, excitat. Ahir al vespre, finalment, uns quants iniciats (“Tekeli-li!, Tekeli-li!”, i coses així) érem a la llibreria Gigamesh de Barcelona, a la presentació de Los nombres muertos (Fantascy, 2013), amb ganes d’escoltar com s’havia gestat tot plegat. 

“Lovecraft mola, punto”. Jesús Cañadas, tan de la conya com erudit, resumia així perquè li ha dedicat dos anys de la seva vida. Però aquest lema només era el principi d’un apassionant i divertidíssim resum de la gènesi de la novel·la (amanit amb comentaris com el fet que la casa on visqué Lovecraft a Providence ja no existeix, ara hi ha un solar buit... amb un Starbucks plantat al mig). Havia trencat el gel el crític i escriptor Ricard Ruiz Garzón, presentant-nos llibre i autor, amb el domini acostumat. Cañadas prenia el relleu. 

Foto: Aramys Romero

Tot és culpa d’un vol barat a Boston, va explicar el gadità. Inicialment, ell només volia investigar sobre l’origen de La sombra sobre Innsmouth, la seva narració lovecraftiana preferida aleshores. Fins que tingué l’oportunitat de ficar el nas a la Universitat de Providence... i capbussar-se en el món (els horrors còsmics i tentaculars) del creador dels mites de Cthulhu. Va ser allà, diu, on el Necronomicón va posseir-lo. 

A Providence, va poder consultar el 'fons Lovecraft', després de vendre-li la moto al funcionari de torn (anècdota sucosa que també va compartir amb els reunits a Gigamesh, encomanant entusiasme, com tot bon explicador d’històries). Va tenir accés a manuscrits i correspondència personal, les obres del mestre en tots els idiomes imaginables, i les del seu cercle d’amistats, i tots els estudis existents. En aquella increïble biblioteca, va ser on va descobrir que l’autor d’En las montañas de la locura "era tot un personatge en si mateix", un caramel, sobre qui pagava la pena bastir-ne una ficció. Un trepidant i misteriós, documentat i fantasiós homenatge a l’home que va dotar de profunditat, foscor i éssers horribles els nostres malsons. 

Foto: Llibreria Gigamesh

Si sentir-lo narrar les peripècies del making-of de Los nombres muertos, i com parla dels personatges reals que hi ha fet sortir (Lovecraft, però també Frank Belknap Long, Robert Erwin Howard, Sonia Greene, Aleister Crowley o J.R.R. Tolkien, entre d’altres), ja resulta engrescador, no vull pensar com serà la novel·la. “És un llibre d’aventures, cent per cent, una mica a l’estil Indiana Jones”, va dir-nos a l’Aramys Romero i a mi en Miquel Codony, que ja l’ha llegida. “En la línia del Montecristo del Marc Pastor, doncs?”, vaig preguntar. “Bona comparació, sí”. Genial. 

Aventures, persecucions i tirotejos. Més terror còsmic. Més societats secretes amb cultes ancestrals. Més un singular grup d’escriptors immersos en una mena de demencial road movie en el període d’entreguerres, a la recerca del més mític dels llibres maleïts, el Necronomicón! 

¿S’entén, ara, la referència inicial a la capacitat de fascinar-nos (de flipar-nos del tot) per una història, que teníem d’adolescents? Potser encara en queda alguna cosa dels somiadors barbamecs que vam ser... Potser per això encara anem a Gigamesh. Per això vaig comprar-la ahir mateix i no trigaré a llegir-la.

----------------------------------------------
Un cop llegida, afegeixo la nota i un comentari:

L'homenatge de Cañadas a Lovecraft està molt ben parit. L'horror del mestre de Providence... amb sentit de l'humor i de l'aventura, una molt bona recreació i uns personatges (tants els protagonistes com els secundaris) boníssims. Si us agrada Lovecraft, l'heu de llegir. Encara que sigui un pelet massa llarg i que l'autor presenti (com és obvi) la "seva versió" de tot plegat. Ben escrit, ben documentat i amb un final molt bèstia.