2/3/11

'La mala dona' que va consagrar Marc Pastor entre els millors del gènere negre català

La galeria de personatges que desplega Marc Pastor a La mala dona (La Magrana, Premi Crims de Tinta, 2008) és aclaparadora. Lladregots, buscavides, polítics, científics, prostitutes, policies, criminals, funcionaris, puteros, anarquistes, estafadors, pederastes, il·lusionistes i un llarg etcètera de secundaris de luxe de la Barcelona de la primera dècada del segle XX.

Però el que realment fascina de la novel·la és el narrador (omniscient i omnipotent, per motius obvis) que va triar l’autor: la Mort. En alguns moments, Pastor la utilitza com un personatge més, però molt especial. Un personatge camaleònic i poderosíssim, i alhora contingut, que descapdella la trama a poc a poc, la va desplegant pàgina a pàgina, atrapant el lector com una teranyina gegant. Com més llegeixes, com més t’hi endinses, més difícil resulta escapar-ne.

La mala dona és la crònica novel·lada d’una història real i esfereïdora ocorreguda a la Barcelona dels primers anys del segle XX. El referent de carn i òssos és l'Enriqueta Martí, una dona que segrestava nens, els sagnava i els esbudellava, i després en feia pomades i infusions amb les què traficava. Coneguda com la «vampira del carrer Ponent» per les seves pràctiques abominables, el seu cas va acabar destapant tota una trama fosca de perversió de menors que esquitxava algunes personalitats de la ciutat.

Marc Pastor (Barcelona, 1977), diplomat en Criminologia i Política Criminal i integrant de la policia científica dels Mossos d’Esquadra, s'ha inventat un inspector expeditiu i dur, de la vella escola, en Moisés Corvo. Ell i el seu company Juan Malsano seran els encarregats d'anar avançant en la investigació, per molt perillosa que es torni, i fins i tot quan els arriben ordres «de dalt» perquè deixin de «ficar el nas on no els demanen».

Per com dosifica la informació que va donant al lector; per algunes escenes impagables i alguns personatges, protagonistes o secundaris, rodons; pel narrador excepcional triat; per com utilitza la llengua catalana, repescant algunes expressions en desús, que reincorpora sense que grinyoli gaire el resultat final, i, en suma, pel còctel d’acció, sadisme, poesia, crueltat, història, investigació, creació i recreació de personatges; i homenatge al gènere que suposa La mala dona. Per tot plegat, valia la pena recuperar aquest títol... encara que sigui de 2008.

I també, i amb això tornem del 'flashback' al present, perquè Marc Pastor acaba de publicar una altra novel·la que mereix la nostra atenció: L’any de la plaga, –un artefacte literari encara més complex, «amb diverses capes», com diu el mateix autor–, de la què parlarem més endavant.

També podreu llegir un sorprenent relat negre d'aquest mosso escriptor a la genial antologia de la què ja vam parlar, fa unes setmanes, Crims.cat.



7 comentaris:

  1. Encara no m'he pogut llegir "L'any de la plaga" perquè la meva biblioteca municipal encara no l'ha portat però sí "La mala dona".
    Si bé em va agradar i esfereïr la història i vaig deixar de llegir algunes línies pel malestar, el fet que el narrador sigui La Mort no em va sorprendre gaire perquè ja m'ho vaig trobar prèviament a "La ladrona de libros"de Markus Zusak.
    És que veig que és una cosa que moltes reviews ressalten del llibre i em sorprèn.

    Salut!

    ResponSuprimeix
  2. Es una gran obra. Valoro molt que no et moguis estrictament pel "fenomen novetat."

    ResponSuprimeix
  3. Tens raó, Fresh. Vaig llegir en el seu moment el llibre de Zusak, on la mort també era la narradora (i n'hi deu haver d'altres, segur); la diferència és que la Mort de Pastor em va semblar molt més juganera, àcida, rebuscada, irònica, i fins i tot un xic manipuladora, en suma: molt més interessant (i menys carrinclona) que la de Zusak. Però vaja, tot això és subjectiu...

    I a banda de l'Any de la plaga (tot just l'he començat), t'has llegit Montecristo? Jo no, però ja caurà, que també promet...

    Salut.

    ResponSuprimeix
  4. Ei, Oriol, també per aquí, eh? jaja.
    Tot un element, aquest Pastor, sens dubte.
    Mola, mola ;o)

    ResponSuprimeix
  5. Doncs no, no sóc molt fan de la novela negra en general però m'agrada el que he llegit del Marc Pastor així que si m'arriba abans que l'any de la plaga, llegiré Montecristo. Merci pel recordatori.

    ResponSuprimeix
  6. Trobar poesia enmig de tantes misèries crec que és possible, precisament, gràcies al peculiar personatge que narra la història.. Alguns passatges et regiren una mica l'estòmac però és una novel-la fascinant i té un final per llegir un parell de vegades.
    Ja m'apunto a llegir L'any de la plaga i Bioko.
    Aquella sensació de falta de temps i tots els deures per fer, que en aquest cas són llibres per llegir.
    Àngels

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No t'atabalis per la "falta de temps per llegir", que ens passa a tots, Àngels, la qüestió és no deixar de llegir mail, i gaudir cada lectura... que ja sé que ho fas. Salut, companya. I gràcies pels comentaris.

      Suprimeix