19/12/13

LA CASA DE HOJAS de Mark Z. Danielewski

Això no és una ressenya. Mirar de resumir de què va aquesta novel·la (aquest desplegable mastodòntic) és tan temerari com destapar una caixa de Pandora al menjador de casa. I llegir-la és com mirar enrere mentre fuges de Sodoma: t'hi quedes atrapat per sempre, res tornarà a ser com abans. “Esto no es para ti”, adverteix l’autor a la primera pàgina. “Todavía tengo pesadillas”, segueix. Però nosaltres, ja se sap, malgrat tot mosseguem l'ham. M'heu d'imaginar davant la llar de foc amb la mirada alienada, el gest d'un dement i aquest totxo inclassificable a les mans. 

La casa de hojas (Alpha Decay i Pálido Fuego, 2013) és la història d’un jove aprenent de tatuador toxicòman, que es troba un manuscrit dictat per un vell cec obsessionat per un documental (El expediente Navidson) amb què el fotoperiodista Will Navidson narrava l’exploració d'Ash Tree Lane, la casa que havia comprat a Virgínia, amb la seva dona, l’exmodel Karen Green, i els seus fills Chad i Daisy. ¿Explorar una casa? Sí, sí. Perquè Ash Tree Lane és una casa que creix per dins, mentre l’exterior es manté intacte.

Ho heu llegit bé: s'engrandeix per dins. Primer són uns mil·límetres. Després és una petita habitació que apareix del no-res (amb les parets, el sostre i el terra negres) i que, com és obvi, inquietaria el més pintat. Tot seguit és un passadís, també de pura foscor, i un altre, i...(ATENCIÓ, avís important: si us espanta la foscor, oblideu-vos d'aquest llibre abans no sigui massa tard. Fugiu dels abismes de tenebres que invocarà aquesta monumental novel·la de 700 pàgines quan us hi endinseu. Una novel·la que el mestre Stephen King en persona ha batejat com “El Moby-Dick del gènere de terror”).

L’any 2000, Mark Z. Danielewski (Nova York, 1966) va parir un artefacte literari no apte per a tots els públics. S’ha de llegir i treure’n conclusions pròpies. Cal voler jugar el seu joc, arriscar-se a parar boig amb l'experiment: La casa de hojas pertorba, desorienta, fascina, mareja i subjuga. I si voleu un consell, us diré que deixeu de perdre el temps amb aquest blog i aneu corrents a comprar-la. LLEGIU-LA, i ja la comentarem. Pels que malgrat tot segueixin aquí, afegir que Navidson acabarà demanant al seu germà Tom i a un petit grup de científics, alpinistes i espeleòlegs experts que l’acompanyin en la seva exploració de la casa per treure’n l’entrellat... al preu que sigui.

I per explicar-nos tot això, Danielewski no ha triat un narrador sinó dos: Zampanò, el vell cec obsessionat amb El expediente Navidson i el jove Johnny Truant, tatuador drogoaddicte, que mentre aprofundeix en el treball de Zampanò ens fa de guia per la foscor d'Ash Tree Lane.

Alhora, l'escriptor nord-americà ens fa anar amunt i avall, perseguint notes a peu de pàgina i crides a llegir la documentació afegida al final de la narració principal. Les notes i referències a textos i personalitats reals (i d'altres de descaradament inventats) donen realisme al text i, al mateix temps, generen unes interrupcions que crispen l'ànim. Com si la pròpia història (les diverses exploracions de Navidson i companyia a les profunditats de la casa) no ens tingués ja prou acollonits.

Però, embolica que fa fort, Danielewski no s'atura aquí. També experimenta amb la tipografia, l'orientació del text, els marges i el disseny de la pàgina. Només heu de fullejar el volum per veure la maquetació malaltissa de què us parlo. Línies de text que cauen d’esquerra a dreta, inclinant-se i fent-nos girar el cap o el llibre; paràgrafs que s’estrenyen, i creen una sensació de claustrofòbia (que coincideix amb la que viuen els personatges), forats negres, fragments que només es llegeixen amb un mirall... i així fins a extenuar-nos. Danielewski tensa la corda perquè la narració ens impacti encara més. GENIAL.

22/04/14, mesos després de llegir la novel·la, saludo l'autor.
No puc explicar-vos gran cosa més sense espatllar-vos l’experiència literària, sensorial i onírica que suposa aquest totxo. Menció especial, només faltaria, per al traductor Javier Calvo, per la feinada realitzada, i també per a Alpha Decay i Pálido Fuego, que s’han atrevit a publicar una obra d’aquestes característiques, després que hi renunciés alguna gran editorial, pel que he pogut llegir. Té molt mèrit que hagin sigut dos segells independents els que ens hagin acabat regalant (en castellà) aquesta obra de culte, publicada fa 13 anys en anglès. La casa de hojas m’ha recordat Lovecraft, Borges, Matheson i King, però també pel·lis com The Blair Witch Project o Paranormal Activity, manuals de cinema i filosofia, les il·lustracions impossibles d'Escher o la sèrie Lost. Està clar que Danielewski beu de tots ells, i de moltíssims més que se m'escapen (i també està clar que molts voldran beure d'ell, a partir d'ara, ja se sap).

En resum i per acabar, un d'aquells llibres que no s'oblida, i que m’ha deixat moltes ganes de comentar-lo amb vosaltres: Antonio, Aramys, Miquel, Àngels, Aureli, Inma... quan hagueu pogut sortir d'Ash Tree Lane. Si és que ho aconseguiu.


8 comentaris:

  1. La meva admiració per la persona que ha traduït aquest llibre i per tots els que han fet possible la seva edició.
    A mi m'ha recordat les nines russes o capses xineses, amb una història dins una altra història i, si canviem casa encantada per nau espacial, hi ha una pel-lícula, Event Horizon, amb un important punt de connexió, que no diré per no xerrar més del compte.
    Em miro aquest llibre com un laberint, on cada lector pot quedar atrapat en la foscor i ha de trobar el seu propi camí, sigui amb un mirall, capgirant el llibre o descodificant cartes (em ric de mi mateixa) amb llàpis i paper.
    "La casa de hojas" passarà a formar part dels meus llibres de referència i, francament, no m'ho esperava.
    Vaig a triar la pròxima lectura. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben dit i resumit, tot plegat, Àngels!
      T'imagino molt bé, llapis i llibreta, descodificant i desxifrant aquest enorme laberint de bogeria inoblidable...
      Una abraçada i fins la propera lectura! :)

      Elimina
    2. T'acabo de deixar un missatge i no apareix. El torno a escriure.

      Elimina
  2. A veure. Ho torno a provar. Et deia que, després de llegir la teva engrescadora ressenya, he de llegir el llibre sí o sí. Indefectiblement, el que expliques m'ha evocat "Casa tomada", un dels relats més potents de Julio Cortázar. La casa que descriu també té vida pròpia. D'altra banda, el nom de Zampanò em porta entranyables ressons d'una de les pel·lícules per a mi més memorable de Fellini (si és que no ho són totes). Em refereixo a "L'strada", on el personatge que interpreta Anthony Quenn també es diu Zampanò. Quina pel·li!!!
    Gràcies, Jordi, per la ressenya. I per un bloc tan fantàstic. Et felicito.
    Però no et perdono que em subjuguis fins el punt d'induir-me a llegir un altre totxo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. (ara sí, rebut) hahaha, subjugar, jo? temptador, jo? blog fantàstic, jo? MIRA QUI PARLA, una mestra en això de suggerir, descobrir i divulgar :) La casa de hojas s'ha de llegir, Anna, (l'Àngels pensa el mateix). la referència a Fellini se m'escapa, però ja pot ser, ja, perquè el llibre està ple de lligams i prèstecs amb altres obres, de cine, de literatura... i de la vida real. val la pena, ja veuràs. I, ei, hauré de buscar Casa tomada del Cortázar, doncs.

      Elimina
    2. Home, "Casa tomada" és un clàssic que tothom ha de conèixer. Com gairebé tots els relats de Cortázar. La referència a Fellini no sé si és volguda o no, però amb un nom tan connotat com Zampanò, és inevitable no pensar-hi.
      Repeteixo, gràcieeeees!

      Elimina
    3. Tots els seguidors, disculpeu les errades mecanogràfiques. A banda que escric molt de pressa (el temps em falta per tot el que vull fer), des de fa un temps aquest ordinador (que va ser formatejat de nou) té alguna cosa mal definida i em canvia lletres allà on vol.
      Ho havia de dir.

      Elimina