18/7/13

‘Trajecte final’ de Manuel de Pedrolo: set contes que vénen del futur, escrits fa gairebé 40 anys

Vaig quatre dècades tard. Però què voleu que us digui: Trajecte final (Ed. 62, 2009) ha sigut tota una troballa i em venia de gust escriure aquest post. Me’l va recomanar fa poc l’Andrea: “Són set contes sorprenents!”, va dir. I tenia molta raó. En el meu cas, l’impacte de descobrir aquest recull d’històries, que ja fa gairebé 40 anys que van ser escrites, ha sigut com el que sentiria un arqueòleg en un jaciment antic si desenterrés un objecte... del futur.

Manuel de Pedrolo (1918-1990) va publicar Trajecte final l’any 1975. Però llegint-lo he pensat molt en la sèrie Fringe, que J. J. Abrams va estrenar el 2008. Anacronismes a banda, l’agent Olivia Dunham i el doctor Walter Bishop podrien ser personatges pedrolians

Viatges en el temps. Escletxes a d’altres móns. Contactes amb extraterrestres, i el secretisme oficial que ho tapa tot. Organitzacions secretes que operen a nivell mundial amb projectes molt inquietants. Robòtica avançada. Pedrolo era un mestre del “Què passaria si...?”, i aquests set contes són pura imaginació desbordant, pura ciència-ficció, pensada i escrita en català. 

La intriga de les pròpies trames i la curiositat dels personatges, que els porta a investigar (a ficar-se on no els demanen) per treure l’entrellat de les situacions més increïbles (però versemblants!), són el motor d’aquests relats, on compta tant l’ambientació, com l’acció, com el desenllaç inesperat, la sorpresa final que rebla la història. 

Havent gaudit amb la literatura de Richard Matheson, Albert Sánchez Piñol, H. G. Wells, Ray BradburyMarc Pastor, Jordi de Manuel, Jules Verne..., i amb les ficcions televisives de Chris Carter o J. J. Abrams, entre d’altres creadors indispensables del gènere (una llista eclèctica i incompleta, ho sé i accepto recomanacions), em faltava encara endinsar-me en l'imaginari de Pedrolo. 

Un any abans de Trajecte final, es publicà Mecanoscrit del segon origen (1974), que aviat veurem al cinema, en una adaptació endegada per Bigas Luna. El 1980 sortia Aquesta matinada i potser per sempre, que, segons la professora i escriptora Carme Ballús, Pedrolo reivindicava com la seva “millor obra de ciència-ficció” (l’haig de buscar...), i onze anys després es publicà Successimuntani.


2 comentaris:

  1. Sembla que, lentament però, es va fent més visible l'obra i vida de Pedrolo. El vaig descobrir a 1er de BUP a la biblioteca de l'insti Pompeu Fabra el 1975 ó 76 amb el llibre: M'enterro en els fonaments. No em podia creure el que explicava si tenim en compte la publicació a les acaballes de la dictadura, però era força arriscat, com de fet la majoria dels seus llibres: Publicats força temps després de l'escriptura. El problema que ha tingut Pedrolo i sempre ho he reivindicat és el seu independentisme tan polític com personal: Semblava que aleshores, especialment durant la transició, no tocava, allò del peix al cova i tot allò que fins avui s'ha demostrat que hi hem perdut un temps valuós... Gent com ell va perseverar com a gota malaia. He seguit el silenci polític i el que em sap més greu: cultural, envers ell, i només la Fundació Pedrolo, la seva filla i uns quants intel·lectuals fidels, han perseverat en mantenir la flama del seu treball i herència de dignitat com a català i dignificar-nos alhora cap un estat normal el més aviat possible.
    He llegit desd aleshores més de 30 llibres i et recomano uns quants per a mi imprescindibles dins la literatura catalana i de més enllà (Ai! si fos un escriptor espanyol o sud-americà, i no cal dir francés o der llengua anglesa...!!!) La llista sería llarga i aquest era uns dels arguments que els seus detractors manifestaven i ara no sé si avuin'hi han masses d'editats: Aqui reedicions 62 tindria quelcom a dir, doncs ell els va fer milionaris i no sé perquè no han reeditat sovint els seus llibres, o els més importants fora del Mecanoscrit...-crec seria un èxit fer alguna col·lecció dins algun diari català com fan alguns sovint o tirades en fascicles-
    En fi, uns quants d'exemple:
    TOTES LES BESTIES DE CARREGA
    CENDRA PER MARTINA
    M'ENTERRO EN ELS FONAMENTS
    BAIXEU A RECULES I AMB LES MANS ALÇADES
    SUCCESSIMULTANI
    S'HAN DEIXAT LES CLAUS SOTA L'ESTORA
    AQUESTA MATINADA I POTSER PER SEMPRE
    JOC BRUT
    RESERVA D'INQUISIDORS
    DES D'UNS ULLS DE DONA
    SI SON ROSES FLORIRAN
    Tota la sèrie TEMPS OBERT (vàries novel·les començades i acabades però dins d'un mateix món de personatges i situacions que és modifiquen -o vivim de forma polièdrica- com si fossin esdeveniments quàntics o paral·lels: tema de força interès per Pedrolo, molt abans de que com ara sigui força recurrent a sèries de Tv i cinema...)
    I de segur m'hen deixo molts, doncs faig aquesta llista ràpid i de memòria.
    En fi: Gràcies pel teu post i record per aquest artista, sino del tot abandonat en el nostre dissortat pais, crec que ens falta quelcom més per fer-lo més important i conegut, doncs no n'hi ha prou amb el Mecanoscrit...
    Salutacions,,

    Toni Cortadella

    ResponElimina
  2. Toni, GRÀCIES A TU, per aquest sentit i documentat comentari!
    Una abraçada forta, company, salut i llibres (entre ells, els de Pedrolo)

    ResponElimina