'Una casa amb piscina', de Herman Koch, o quan convides el depredador a dormir a prop dels teus

“Les primeres hores són crucials quan una família s’enfronta a una tragèdia (...), es determina si el vincle és prou fort per sobreviure al drama”, escriu Herman Koch (Arnhem, 1953) en un moment de la seva nova novel·la, Una casa amb piscina (Amsterdam Llibres, 2012). Un artefacte literari incòmode i morbós amb què l’autor holandès reflexiona, des de la ficció i sense pretendre alliçonar ningú, sobre els límits d’una relació sexual entre un adult i una adolescent; la fidelitat, o no, en la maduresa, i la incapacitat de frenar els nostres instints més baixos.

Koch és una aranya. És el millor que en podem dir, com a creador de trames: és pacient, fred i constant com una aranya fabricant una teranyina. Prepara el terreny. Presenta personatges i escenaris amb parsimònia i tot luxe de detalls, perquè quan sobrevingui la tragèdia no puguem ni vulguem girar el cap, i no tinguem més remei que continuar llegint. La simpatia que sents pels personatges quan els colpeja l’horror és tanta que no pots abandonar-los, patiràs amb ells fins al final.

Malgrat que el cop d’efecte que sacseja el lector no s’esdevingui fins al cap de 200 pàgines (en un volum de 353). I malgrat que la tragèdia de marres sigui una brutal agressió sexual. Brutal, pel que té de no consentida; per l’edat de la víctima i per l’idíl·lic de l'escenari del crim... un paisatge estiuenc qualsevol, de platges, bosquets i cases amb piscines. És en aquest ambient relaxat i tranquil on maceren, prenen forma i caminen els malsons que concep l’autor d’El Sopar (Amsterdam Llibres, 2010), l'èxit internacional de Koch, inspirat en el crim del caixer automàtic de Barcelona, en què tres nois van cremar una indigent.

L'esquer perfecte
A Una casa amb piscina, Koch esmola cada capítol, cada frase, perquè l’esquer sigui indefugible. I gran part del mèrit rau en l’elecció del personatge protagonista, el doctor Marc Schlosser, un metge de capçalera amb consulta pròpia i anys d’experiència, casat i amb dues filles. Un narrador misantrop, calculador i capaç de tot, que, alhora, resulta tan humà i divertit en les seves reflexions, que es guanya la simpatia del lector des de la primera pàgina. Un personatge magistral i original, que ens fa pensar en un cosí llunyà del doctor House amb unes gotetes del Patrick Bateman d’American Psycho, perquè ens entenguem.

La resta de personatges d’aquesta intriga psicològica o thriller realista (el que li passa a Schlosser podria passar-nos a qualsevol de nosaltres, qualsevol estiu) són una estrella de la televisió, la seva dona, els seus dos fills i la sogra; un director de cinema i la seva novieta actriu, i alguns secundaris de luxe.

Una casa amb piscina arranca amb un moribund a l’hospital, un dels pacients del doctor Schlosser, que s’emportarà una història terrible a la tomba; una història que llegirem si, com a lectors, accepten els riscos, passem pàgina i ens submergim en aquest relat que ens enfronta a les nostres fantasies més perverses... les nostres o les dels nostres veïns.