Notes com si se t'hagués ficat una cosa a l'ull, i és el segle XXI en forma de llibre electrònic

Apreté el gatillo del revólver, pensando: Ahora no disparará, es una pistola de Derry y no disparará. Pero lo hizo.
22/11/63, Stephen King

Això del futur funciona així: un bon dia et trobes preguntant preus i prestacions d’un llibre electrònic, que notes com si se t’hagués ficat una cosa a l’ull, i és el segle XXI. No te n’has adonat i resulta que acabes de passar per sobre d’un punt d’inflexió (un d’aquells esdeveniments que marquen un abans i un després a la teva vida) i ja no hi ha volta enrere. El teu cervell nascut al XX ha quedat atrapat irremeiablement, enfangat en ple segle XXI.

Mires enrere, i recordes el teu avi explicant-te que quan era petit i anava a la vinya amb el seu, d’avi, aquest, nascut al segle XIX, mirava el cel i deia coses com “cel rogent, pluja o vent” o “al cel clapetes, al terra pastetes”. Saviesa popular, traspassada de generació en generació, amb què endevinaven quin temps faria l’endemà o l’altre. Mires endavant, i et veus capaç d’encabir una biblioteca sencera (cadascú s’imagina la seva ideal, la meva té lleixes que arriben fins al sostre i butaques de cuir amb coixins i làmpades de llum càlida i centenars, milers o potser milions de llibres) dins d’un dispositiu petit i lleuger com la caràtula buida d’un DVD.

Sona Highway to Hell dels AC/DC dins del meu cap, i jo sento realment que vaig de cap a la perdició, com si adquirint aquest petit gadget del dimoni estigués condemnant a la foguera tots els llibres (centenars, milers o potser milions) que he anat comprant, robant o rebent al llarg dels anys. Llibres que he llegit, fullejat, subratllat, repassat, marcat, ensumat, abraçat, adorat. Objectes de culte, fetitxes, tresors. Però què voleu que us digui (what the hell!), fa massa dies que sento a dir (a diverses persones, sense relació entre elles) coses com “és tan pràctic, des de que el tinc, ja no en compro de paper...”. I també hi ha allò de poder llegir en el format i la mida de lletra que més t’interessi. I, en el fons i malgrat tot, com deia Bradbury a Farenheit 451: l'important no eren els llibres en sí, sinó allò que contenien.

En fi. Aquest post quedarà tallat aquí. Això no és cap espai publicitari, ni un assaig sobre noves tecnologies, ni tan sols puc explicar com em sento amb el meu nou, primer llibre electrònic, perquè encara no el tinc. (Això del futur funciona així: un bon dia et trobes preguntant preus i prestacions d’un llibre electrònic, que notes com si se t’hagués ficat una cosa a l’ull, i és el segle XXI.) Encara no l'he comprat, deia... Però estic a punt, a punt, a punt de fer-ho. “High-way-to-Hell!”.

Text i foto: Jordi Benavente. (La mà, les ulleres, el rellotge i el joc de l'oca de la imatge són del meu avi Jaume, que va morir l'any passat. La foto li vaig fer un dia en què junts reflexionàvem sobre el pas del temps...)