Pixar-nos de riure al Discmón (en català!)

Me l'imagino picant una nota de premsa on assegura que, només faltaria, tot està sota control. El Terry Pratchett periodista de trenta i pocs anys, responsable de comunicació de quatre centrals nuclears britàniques. Pencant. I alhora empescant-se la trama de The Colour of Magic (1983), la primera novel·la del Discmón, un món pla que vaga per l'univers portat per quatre elefants gegants que reposen les peülles sobre la closca de la Gran A'Tuin, una tortuga interestel·lar. Un món literalment fantàstic amb què Pratchett, tot talent i humor descordat, aconseguiria que milions de lectors es pixessin de riure. I el veneressin.

Han passat gairebé quaranta anys. En fa cinc que l'escriptor va morir, als 66, atacat per una malaltia neurodegenerativa. Els seus llibres s'han traduït a 41 idiomes. I se n'han venut més de 90 milions d'exemplars. Però Pratchett continuava inèdit en la nostra llengua... Fins ara. La Judit i el Sergio de Mai Més han decidit publicar tota la sèrie del Discmón en català: els 41 títols (quaranta-un!). Serà una feinada d'anys, admeten. Una tasca titànica. Però ells, que també són de celebrar el tiberi i que quan entren a la llibreria Gigamesh trepitgen terra sagrada, estan engrescadíssims. I com deia el mateix autor: "Un dels ingredients vitals de l'èxit és no saber que allò que proves de fer és impossible".

Compten amb els colors i la llum de l'art de Marina Vidal per a les cobertes i amb la voluntat zen del traductor Ernest Riera (Salinger, Twain, Chabon, DeLillo, O'Connor, Irving, Atwood), que assegura haver nascut precisament per traduir Pratchett al català. Publicaran dos o tres títols a l'any i comencen aquest novembre amb Guàrdies! Guàrdies!, el primer de l'arc de la Guàrdia Nocturna, i Igualtat de ritus, el primer del de les bruixes (indispensable al·legat feminista).

Són novel·les fruit de la ment d'un paio que va llegir El Senyor dels Anells d'una tirada als 13 anys i que, a partir d'aleshores, va devorar tot el que s'havia escrit abans i després de Tolkien, "a una velocitat que només es pot assolir a l'adolescència". Un paio capaç de definir el fantàstic (etiqueta que capgiraria fins a la hilaritat) com el gènere on hi ha "dracs, i personatges que utilitzen la màgia, i horitzons distants, i gestes, i cerques, i objectes de poder, i ciutats estranyes. La mena de paisatges i escenaris que tindríem aquí a la Terra si Déu hagués tingut prou pressupost". Un paio que acabaria sent sir.

Sàpiguen els de Mai Més que el nostre pressupost el tenen sencer. Més que mai, ens cal tota la fantasia possible i, sobretot, riure. I ja ho va dir George R. R. Martin (el de Joc de trons, sí): "Terry Pratchett va ser un dels millors escriptors de fantasia que han existit, i sens dubte el més divertit".

Publicat per Jordi Benavente a Catorze.