SI QUAN ET DONEN PER MORT UN DIA TORNES de Lluís Llort

“No em preguntis on he estat aquests anys, ni amb qui ni fent què”, li etziba el protagonista de Si quan et donen per mort un dia tornes a la seva mare, acabat d’arribar després de catorze anys desaparegut sense donar senyals de vida. La nova novel·la del periodista i escriptor Lluís Llort (Barcelona, 1966) arrenca amb aquesta premissa. Un terrible i morbós parany que se’t clava al paladar i t’estira fins al final.

“Un dia, vaig veure un reportatge sobre familiars de desapareguts. Van citar el cas d'una noia que havia estat 11 anys desapareguda, va tornar i va dir que es quedaria, si la volien, però que no li preguntessin on havia estat, ni amb qui ni fent què. Vaig pensar que era una arrencada de novel·la collonuda... Però faltava fer la resta, respondre les preguntes de manera versemblant”, diu Llort, que a partir d’aquesta idea inicial (real) ha bastit una ficció esfereïdora.

L’Agustí, que ara en té 31, va marxar de casa als 17, després d’una discussió amb un pare autoritari incapaç de bregar amb el fet que el nano se’ls estava fent gran. Si quan et donen per mort un dia tornes alterna dues línies temporals: el present del 2009 amb el daltabaix familiar que provoca la tornada del fill pròdig; i el present del 1995, la reconstrucció de la dramàtica fugida i de la resta d’anys que conformen aquesta mena de road movie pel cantó fosc.

Anhels, frustracions, somnis i pors, com nosaltres
El que fa tan colpidora i addictiva la trama d’aquesta novel·la negra és que podem identificar-nos amb els personatges. Que no vol dir que compartim els seus punts de vista, però podem arribar a entendre’ls, perquè tot i ser inventats, tenen anhels, frustracions, somnis i pors, com nosaltres.

Per una banda hi ha l’Agustí. Un nano que fumava porros amb els amics i que només volia passar-s’ho bé, fins que la vida li gira la cara d’una hòstia i l’aboca a l’abisme, a la carretera, on viurà el seu propi infern (sóc vague a consciència, val la pena que sigui el lector qui descobreixi el passat del protagonista). Voltarà, les passarà molt putes, madurarà, tornarà a la llar.

A l’altra banda, la família. Pare intransigent, mare soferta, germana gran còmplice i germà petit torracollons, que es queden a casa. On hauran de tirar endavant sota el pes d’una disjuntiva complicada: viure amb l’ai al cor, mantenint l’esperança que algun dia tornarà, o empassar-se la fel, abraçar el dol i superar-ho, si és que això és possible. Al mort, l’enterres, però què fas amb un desaparegut, planteja Llort.

Si quan et donen per mort un dia tornes és la versió perversa de l’ensucrat anunci televisiu del “torna a casa per Nadal”. Una novel·la que ens fica a la pell de qui marxa com si no hi hagués un demà. Però també en la dels que suen i ploren la seva tornada.

Llort és periodista cultural al diari Avui des del 1986. Ha publicat sis novel·les (a Trenta-dos morts i un home cansat va crear una mena de Lisbeth Salander amb patins, abans que el malaguanyat Larsson imaginés la seva); vuit llibres infantils i diversos volums de contes, en col·lectiu. També ha escrit guions per a sèries de televisió.