15/9/14

LA MIRADA DEL COCODRIL, de Juli Alandes

Circula un rumor sobre un tipus conegut com el Cocodril. Conegut és un dir; desconegut, més aviat, ja que ningú no l’ha vist mai, ni sap per on para, ni quina cara té”.

Fa pocs dies, parlant amb l’escriptor i periodista Sebastià Bennasar sobre l’últim Premi RBA de Novel·la Negra i el seu antecedent forsythià, vam coincidir en afirmar que, almenys per a nosaltres, una història amb franctirador té sempre un interès extra. I així va ser com el mallorquí va parlar-me del valencià Juli Alandes (Castelló de la Ribera, 1968), que acaba de publicar La mirada del cocodril (Alrevés, 2014), una novel·la sobre una conspiració d'espies i policies en plena "primavera valenciana" i, alhora, sobre un tirador excepcional i únic, sobretot per l’arma que acaba utilitzant (i m'aturo aquí).

La mirada del cocodril és el tretzè títol de la col·lecció de gènere negre crims.cat, i una més de la sèrie protagonitzada pel mosso filòsof creat per Alandes, l'inspector Miquel O'Malley. I té tots els ingredients necessaris per als amants de la negror (i dels rifles de precisió), com en Bennasar i un servidor: periodistes amb vocació de denúncia, servidors públics corruptes, policies dels diversos cossos de l’estat espanyol implicats, serveis secrets, mercenaris i un ampli escenari internacional, que va de Sud-àfrica a València, passant per Lisboa o Barcelona. 

Amb 203 pàgines, Alandes signa una novel·la ràpida i efectiva amb dues trames separades que, allò que passa quan l'autor sap teixir-ho, acaben encaixant; i amb un joc de veus molt interessant, que combina la tercera persona i la primera (segons la trama) i uns virtuosos diàlegs (pelats, amb la mínima presència del narrador) que fan avançar l’acció i dibuixen els personatges millor que qualsevol cosa dita en omniscient.

Apunteu perquè val la pena: La mirada del cocodril de Juli Alandes, professor d'Història i autor de narracions com les del volum Àcrates! (Proa, 2007) o novel·les com El crepuscle dels afortunats (La Magrana, 2010) o Crònica Negra (Bromera, 2012), també de la sèrie O'Malley.

(*Ah, i Bennasar va parlar-me també de L'escala del dolor, d'Albert Villaró: més punts de mira al punt de mira, i embolica que fa fort.)

2 comentaris:

  1. He de dir que he connectat més amb el Cocodril que amb les intrigues valencianes, encara que l'O'Malley mosso filòsof és un bon personatge.

    Però la història del franctirador, Àfrica, les referències als moviments (o la immobilitat) de la bèstia i. en un moment donat, un viatge a Lisboa amb un paràgraf preciós que m'ha recordat a Jaume Benavente. Tota aquesta part m'ha semblat el millor de la novel-la.

    Que, per cert, es llegeix molt bé i ràpidament. Gràcies pel consell :)

    Àngels

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec ningú que l'hagi llegida que no digui això mateix: que la part del franctirador africà mereixia tot un llibre. Un molt bon personatge.
      Gràcies pel comentari, Àngels.

      Elimina