5/2/14

La desesperança constant, l’humor i el mirall crític


L’humor és un posicionament polític”, afirma Sebastià Jovani. No som a cap curs de guió impartit pels responsables del Polònia, ni en una conferència sobre el rerefons dels gags dels Monty Python, som a la Capella del número 56 del carrer Hospital de Barcelona, en plena BCNegra, dimarts 4 de febrer de 2014, quatre de la tarda. “L’humor és un posicionament polític que ens permet posar de rellevància les deformacions de la realitat. La novel·la negra és una crònica de la societat, i l’humor suma i té un component balsàmic, però mai és gratuït, mai”, diu Jovani.

Jovani, autor d’Emulsió de ferro (La Magrana, 2009) i de la més recent L’Ètica (Alrevés, 2014), és un dels tres convidats a la taula rodona “Catalunya, terra de crims”, moderada per la crítica, professora i escriptora Anna Maria Villalonga. “El propi gènere i la hipèrbole permeten dir coses més clares i cafres que amb un to més seriós?”, ha preguntat ella. L’editor, periodista i autor de la novel·la Independència d’interessos (Llibres del Delicte, 2013), Marc Moreno, pensa que sí: “Portant-ho a l’extrem i tractant-ho amb conya, pots anar més enllà, i dir moltes més coses”.

Quim Aranda, periodista i autor, entre d’altres, de La noia d’Aberdeen (La Magrana, 2014), desplega de sobte una frase blindada: “Jo puc riure, però sóc incapaç de fer gràcia”. Alguns dels presents que omplen el recinte de gom a gom riuen tímidament sense saber si era una broma. Aranda afegeix: “Deixo gotes d’acidesa i causticitat, això sí. Però no vivim en un món que faci gràcia”.

Jovani, Aranda, Moreno i Villalonga.
Volen dir que hi ha realitats que només poden abordar-se des de la distància i la barrera que donen el sentit de l’humor, la ironia, la sàtira, encara que sigui en dosis molt ben mesurades. Moreno ha parit un thriller polític al voltant de la consulta i el procés sobiranista amb què denuncia que “no hi ha un pam de net”. Aranda també ha ambientat la seva primera incursió al negre en el moment històric que estem vivint. Jovani ha bastit una trama encara més fosca (al voltant dels crims d’un pertorbat) que d’alguna manera també esbudella el present.

Moreno: “No m’he pujat al carro, vaig fer una novel·la negra per reflectir alguns dels problemes que veig a la societat actual”. Aranda: “El capitalisme és com és, i no té solució”. Jovani: “No podem empatitzar si no és amb la monstruositat mateixa”. I Villalonga, buscant i trobant punts en comú: “Al final, la constant és aquesta desesperança”. I tot això a l’hora de la migdiada, o millor dit, contra l’hora de la migdiada. Perquè ningú s’adorm en aquesta Capella. La crisi econòmica, el procés (i el contraprocés), la corrupció i la falta d’escrúpols de la classe política (la d’aquí i la d’allà). Els nervis de punta, vaja.

Som lectors indignats escoltant autors indignats, crítics, que fan l’esforç de radiografiar i reflexionar sobre la situació actual, implacables, però sense oblidar l’entreteniment. El propi comissari de la BCNegra, Paco Camarasa, ha presentat aquesta taula rodona sobre crims de ficció recordant la crua realitat: els periodistes Ricardo García, Javier Espinosa i Marc Marginedes, segrestats a Síria.

La trobada d’amants dels gènere negre continua; els desnonaments, els sobres de sotamà i moltes altres atrocitats (al Pròxim Orient i a casa nostra), també.

Publicat per Jordi Benavente a Núvol.com 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada