31/10/13

[REC] LOS RELATOS PERDIDOS, set històries curtes mentre esperem el desenllaç cinematogràfic


Tot va començar amb una trucada a emergències en plena nit. I quants anys han passat ja? ¿Quants anys fa que la reportera Ángela Vidal i el seu company càmera van ficar-se en aquell maleït edifici de l’Eixample, amb un grup de bombers, en el que semblava una sortida rutinària? Els veïns parlaven de crits i sons estranys provinents d’un dels pisos. I allò va ser com obrir les portes de l’infern, i abocar-s’hi, a cegues.

Era l’any 2007, quan va estrenar-se [REC], la primera part de la saga. Han passat més de sis anys, i encara en tenim les imatges (aquella terrible filmació en pla subjectiu) gravades a la memòria. "Una película en vídeo que hice con un amigo", com diuen els directors. Encara en somiem fragments, alguna nit. Jo mateix, quan la vaig veure al cinema, vivia en un immoble semblant al de la pel·li, a l’àtic, i paret per paret amb un pis deshabitat. Recordo perfectament aquell silenci inquietant, a l’altra banda...

Després van venir [REC 2], el 2009, i [REC 3: Génesis], el 2012. I l’any que ve s’estrenarà [REC 4: Apocalipsis], el darrer film d’aquesta sèrie concebuda i realitzada, a casa nostra, pels cineastes Paco Plaza i Jaume Balagueró, i exportada arreu del món. Creant escola.

"La història muta i es reprodueix en diverses formes"
Mentrestant, mentre esperem el desenllaç a la pantalla gran, podem tornar a penetrar en aquest aterridor univers, a través dels set relats que conformen el llibre [REC] Los relatos perdidos (Timun Mas, 2013), amb pròleg dels propis directors de la saga, i relats de Víctor Conde, Hernán Migoya, Juan de Dios Garduño, Teo Rodríguez, Carlos Sisí, Guillermo Tato i David Zurdo. Set autors assidus del gènere, solvència més que contrastada.

Encara no me’ls he llegit tots (amb els llibres de relats sóc més d’anar picant, entre novel·la i novel·la, que de polir-me’ls tots seguits) però ja us puc dir que els de Teo Rodríguez i Juan de Dios Garduño han estat a l’alçada de les (meves) expectatives.

L’un transcorre en paral·lel a l’acció que vam veure a les dues primeres pel·lis, llevat que, en comptes de ser a l’edifici de l’Eixample, som en un col·legi de primària, a Collserola. Salvatge, Teo Rodríguez, que desencadena l’apocalipsi, des del punt de vista d’un pare que farà el que sigui per salvar la seva filleta. A Rodríguez, ja l'havia llegit abans, és tot un artesà que domini l'ofici.

I en l’altre, Juan de Dios Garduño basteix una interessantíssima gamberrada, també plena d’acció i amb més d’un personatge inoblidable (pel seu sadisme), que entronca amb la tercera part de la saga (amb una picada d'ull a l'amic Antonio Torrubia de Gigamesh inclosa). A Juan de Dios Garduño l'he descobert aquí, i m'hi he trobat un escriptor amb molts recursos, que no només t'atrapa per l'alt voltatge de les històries i el seu imaginari friki, sinó per com dibuixa els personatges i com fa versemblants algunes anades d'olla antològiques. Genial.

Si us agraden el terror i l’adrenalina, si sou de [REC], vaja, gaudireu segur. No trobareu el desenllaç de la història, que és el que veurem al cine amb la quarta part. Trobareu set propostes colaterals, segons la visió d'aquests set autors. Com escriuen Balagueró i Plaza al pròleg: "Asistimos como padres orgullosos al espectáculo de ver cómo la criatura vuela sola y muta y se reproduce en diferentes formas".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada