26/9/13

Mauricio Skrycky, de Fiat Lux: “Explicarem allò que té lloc per sobre i per sota de la llei, històries fortes”

Borasteros i Skrycky, responsables de Fiat Lux.
El fotògraf Mauricio Skrycky i el periodista Daniel Borasteros han creat la revista Fiat Lux, crònica negra explicada per periodistes, però també per escriptors de novel·la negra. Al número 1, entre d’altres al·licients, un reportatge de Rebeca Carranco (El País) sobre el cas Saratoga i Riviera, i el primer capítol d’un fulletó pulp signat per Oriol Jara. 

L’uruguaià Mauricio Skrycky (Montevideo, 1972) és fotògraf de premsa i editor, i té aquell aspecte canalla, d’assidu d’antres i baixos fons, que esperem dels bons reporters de successos: jupa de cuir, barba de quatre dies “y zapatillas por si hay problemas salir volao” (com el personatge de Blades). M’espera, discret, davant d’una infusió, a la terrassa del Bar Estudiantil de plaça Universitat. És ell qui em reconeix, tot i que no ens havíem vist mai. Ens hem citat per parlar de Fiat Lux, la revista de crònica negra de referència que esperàvem els amants dels successos i el gènere negre, que ha fundat amb el periodista Daniel Borasteros (Madrid, 1971), ex El País

“La gaudirà qui gaudeixi de les històries: explicarem allò que té lloc per sobre i per sota de la llei; històries fortes”, m’explicarà després, sobre aquesta mena d’El Caso del segle XXI, una capçalera bimestral, amb un peu a la realitat i l’altre a la ficció, que s’estrena aquest octubre. 

Malgrat la fascinació que em provocava el seu cognom (cinc consonants i dues is gregues), pregunto pel nom de la revista... I Skrycky somriu: vés a saber quantes vegades l’hi han preguntat per les dues coses. 

-M. S. -Fiat Lux és una expressió que en llatí vol dir “Que es faci la llum”. I, alhora, també és una picada d’ullet a un còmic francès, protagonitzat pel detectiu Nestor Burma, l’agència del qual es deia Fiat Lux. No volíem un nom descriptiu, i per això vam triar aquest. Que al principi pot resultar intrigant, però que esperem que acabi sent una marca. 
-Realitat i ficció. Com es lliguen?
-Doncs molt més fàcil del que et penses. Quan t’hi poses, veus que ficció i realitat es retroalimenten constantment. I quan ho ajuntes en una publicació dóna uns resultats sorprenents... 
-Seriositat i professionalitat. I també morbo. 
-Fiat Lux serà una publicació molt rigorosa, tant a nivell periodístic com dels textos de ficció, però alhora tenim una idea que beu del periodisme modern i de la novel·la negra: tenim present la funció d’entreteniment. Ara, rigorós no vol dir avorrit. I en aquest cas, el ganxo del món que fotografiem i radiografiem és el morbo, és clar. Però morbo no és sensacionalisme. Parlem del morbo per conèixer allò que no saps. Nosaltres volem explicar històries que no se sàpiguen. No les que puguis trobar a internet, al primer clic. I si són històries conegudes, volem explicar-les com mai s’hagin explicat abans. 
-Hereus del mític setmanari El Caso
-(Riu.) Sí. A veure... La referència a El Caso ens la prenem com un orgull, és tot un honor. Però tampoc ho anem dient, perquè no som El Caso. Tant de bo ens anés tan bé com a ells! Però oferim un producte diferent. Potser enfoquem les mateixes zones grises de la societat, però som d’un altre temps. I crec que busquem també un altre tipus de lector: Fiat Lux és una revista de lectura. La gaudirà qui gaudeixi de les històries. Explicarem allò que té lloc per sobre i per sota de la llei. Històries fortes. 
-Però justament ara, una publicació en paper i tan específica?
-Les idees t’arriben quan t’arriben, i s’han de tirar endavant. Truman Capote deia que quan et donaven el do d’escriure et donaven també un fuet per autoflagel·lar-te. Doncs una idea així és el mateix, t’arriba, potser en el pitjor moment, però què has de fer? Guardar-la en un calaix fins que surti el sol? Doncs no. És justament ara, quan tot comença a esfondrar-se, quan es generen geografies i situacions noves que fan que et posis a pensar, a utilitzar una mica més la matèria gris.
(La idea inicial va ser de Borasteros, que va proposar-li a ell, m’explica Skrycky. Són amics. Comparteixen aficions i ofici. S’hi van llençar de cap.)
-Algun germà gran, a l’estranger?
-Vam trobar una publicació francesa, amb qui estem en contacte. És Alibi, que vol dir “coartada” en francès. El concepte i el contingut és similar, però ells apunten cap a la publicació col·leccionable, i la nostra pretén ser una revista més de batalla. Volem que la gent se senti temptada a ficar-se-la a la butxaca interior de la jaqueta o a la bossa, per llegir-la al metro o a l’autobús. Si després la vols col·leccionar, molt bé, perquè també hem cuidat molt el disseny (amb fotos en blanc i negre, molt ben il·luminades, però d’ànima fosca, etc...), però volem que el lector se’ns emporti i ens llegeixi on sigui. 
-Crònica negra, però també relats i una mena de còmic...
-Fiat Lux és una revista d’històries sobre el món del crim, amb un peu a la realitat i l’altre a la ficció. I una de les idees centrals és que el reportatge principal de cada número vagi acompanyat d’una entrevista a un autor de novel·la negra que hagi tractat el tema en qüestió. En el primer número, per exemple, hi ha un reportatge molt ampli de la periodista de successos d’El País Rebeca Carranco sobre l’“Operación Ilusionista” (corrupció policial a Catalunya, relacionada amb els prostíbuls Saratoga i Riviera) i, alhora, una entrevista a l’escriptor Lorenzo Silva, que es basà en aquest mateix cas per escriure el premi Planeta La sombra del meridiano. Però també oferirem perfils de criminals, guies per als viatgers dels baixos fons, ressenyes de novel·les, pel·lícules, còmics, sèries i videojocs de gènere negre, i fins i tot la crítica gastronòmica de restaurants que hagin estat escenaris d’un crim... 
-Emocions fortes.
-Sí. I també un conte inèdit, que tant pot ser d’autors emergents com consagrats, i un capítol d’un “fulletó pulp” per entregues, signat per Oriol Jara, sobre narcos gallecs de L’Hospitalet de Llobregat. I tot plegat cuidant molt el disseny i la qualitat dels textos i les imatges.
(Déu n’hi do, l’artilleria que preparen aquesta colla.)
-Moment d’afegir alguna cosa o callar per sempre, Mauricio.
-Res, que desitgem que la gent vagi sense por al quiosc, i que trobin un moment per asseure’s i llegir la revista, amb un somriure maliciós. Estem convençuts que si ens donen una oportunitat no els decebrem, al contrari: passaran bons moments amb Fiat Lux. 
(*La revista Fiat Lux sortirà el 3 d’octubre.)
Publicat per Jordi Benavente a Núvol.com

2 comentaris:

  1. Gràcies per la recomanació, ja me l'he comprat i li dedicaré el dissabte.

    anselm

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies a tu, pels comentaris.
      segur que no et decep, aquesta colla han posat tota la carn a la graella!

      Elimina