20/9/13

Aureli Vázquez, llibreria Espai literari: “John Kennedy Toole i Saramago eren desconeguts, i ara són clàssics: autors anònims, benvinguts a casa vostra”

Aureli Vázquez (L’Hospitalet de Llobregat, 1975) i Inma Santos (Barcelona, 1975) es van conèixer estudiant Periodisme a l’Autònoma. Ella fa més d’una dècada que treballa a El Periódico de Catalunya, i ell és cofundador de l’empresa de comunicació bcnpress. Fa un parell d’anys van publicar La Barcelona invisible, un llibre sobre la part menys coneguda de la ciutat. Apassionats per la lectura i l’escriptura, s’han decidit a obrir ‘Espai literari’: alguna cosa més que una llibreria (especialitzada en editorials petites i autors per descobrir), al barri barceloní de Gràcia. Alcen la persiana l’1 d’octubre. Parlem amb Aureli Vázquez, director de la llibreria, sobre el potencial dels diamants en brut.
-“Espai literari” és un concepte tan suggerent com ampli. Què sou exactament, una llibreria, una editorial, un espai on trobar-hi bona literatura?
-Som una llibreria en tant que venem llibres. Però hem escollit aquest nom amb la pretensió de convertir-nos també en punt de reunió per a lectors i escriptors. Farem xerrades, presentacions, tallers... I, com que tenim molt clar que volem donar una empenta als autors desconeguts, en alguns casos puntuals actuarem també com a editors. Tot plegat és un experiment nou que representa per a nosaltres un repte.
-Això d’obrir una llibreria, ara mateix, és d’emprenedors o de temeraris?
-Un temerari és algú que s’hi llença sense pensar en les conseqüències; no és el nostre cas. Com en qualsevol projecte, cal analitzar els riscos i això és el que hem mirat de fer (el temps dirà si ho hem fet prou bé!). El sector del llibre ha patit per diversos motius. Un d’ells ha estat l’impacte de l’ebook, concretament de l’ebook pirata. Tot i així el llibre electrònic representa només un 3% de la facturació global del sector. D’altra banda, crec que algunes llibreries arrossegaven deutes i estructures que ja no podien finançar, i per això s’han vist obligades a tancar. Però això no vol dir que una llibreria petita i ben gestionada no pugui tirar endavant! Nosaltres no creiem en el model d’“obrir la persiana i esperar que vinguin els lectors”, perquè això sí que seria de temeraris. La nostra aposta passa per anar a buscar els lectors, i d’aquí les activitats que tenim previst posar en marxa. Volem guanyar-nos els lectors amb una oferta de llibres completament diferent i arriscada: és com qui tasta per primer cop un menjar exquisit sense saber-ne el nom.
-Editorials petites, autors desconeguts... El vostre públic no són els lectors de best-sellers. A qui busqueu?
-No podem (ni volem) competir amb les grans cadenes de llibres... Senzillament, hem escollit un posicionament molt concret que ens resulta engrescador i interessant: autors per descobrir (inclosos autoeditats) i editorials petites. Uns i altres són injustament exclosos d’allò que anomenem “el sistema”. Nosaltres volem apostar per ells i els convidem a que apostin per nosaltres. Junts, tenim molt a guanyar. Personalment, m’encanta el que està fent Llibres del delicte, una nova editorial de novel·la negra en català que edita amb qualitat i que ha reinventat el seu model de distribució. Els donarem tot el nostre suport. I el mateix podríem dir de Periscopi, Demipage, Alrevés o Les males herbes (per cert, d’aquests últims vaig comprar un excel·lent llibre de relats a La Impossible!).
-“Escriptors desconeguts, benvinguts a casa vostra” com a lema. 
-Podria ser-ho, sí. John Kennedy Toole, que és un dels meus autors favorits, va ser ignorat per les editorials, i ara La conjura de los necios és un clàssic obligat. Saramago va treballar en un taller fins que algú el va descobrir i es va convertir en Premi Nobel de Literatura. Eren perfectes desconeguts. Així que nosaltres rebrem els autors i autores, efectivament, com si estiguessin a casa seva. De moment ja tenim set actes programats entre presentacions, xerrades i tallers. I volem ser especialment actius en aquest sentit!
-Comenceu publicant l’opera prima de Núria Vázquez, una periodista de successos jove però de la vella escola, de les que s’impliquen en la notícia. Declaració de principis de la vostra línia editorial?
- El llibre de la Núria encaixa a la perfecció amb la línia que vol seguir Espai Literari: una autora desconeguda amb un llibre interessant i diferent. Una jove periodista de successos, que tant es passeja de nit per l’escenari d’un crim com interroga un traficant de drogues. La Núria va decidir prescindir del “sistema”, que la convidava a seure còmodament a llegir teletips, així que ara estem encantats d’ajudar-la promocionant les seves experiències, amb la seguretat que això interessarà a molts lectors. El llibre de la Núria no serà l’últim que editarem, però hem d’anar a poc a poc i sobre segur.
-Fins fa poc, la tònica era tancar. En canvi, abans de l’estiu, va obrir La Impossible, i ara, amb la rentrée literària, vosaltres... Què està passant?
-Jo crec que és un procés que en realitat es dóna a quasi tots els sectors: ja sigui perquè el negoci és deficitari, o perquè no ha aconseguit el finançament necessari per continuar, algunes empreses tanquen. I d’altres veuen l’oportunitat de lluitar amb estructures més reduïdes i apropiades als nous temps. Amb les llibreries estem veient el mateix. Em va encantar la iniciativa de La Impossible: valenta, original i un punt sarcàstica, amb aquest nom que és alhora una provocació. Els desitjo tota la sort del món.

(*La llibreria Espai literari obre les portes l’1 d’octubre, al número 45 del carrer Ramón y Cajal, del barri de Gràcia de Barcelona.) 
Publicat per Jordi Benavente a Núvol.com

1 comentari:

  1. Felicitats per la feina! Més projectes com aquests són necessaris en un època fosca com l'actual. Molta sort.

    anselm

    ResponElimina