1/8/13

Anna Maria Villalonga, de l'associació En Negre: “Defensar la novel·la negra en català també és fer país”

Villalonga i Bennassar en una conferència.
Tres estudiosos i consumidors habituals de novel·la negra s’han organitzat i han muntat l’associació cultural En Negre, per “defensar i promoure la literatura de gènere negre feta en llengua catalana”. Són el professor i investigador Àlex Martín, l’escriptor i periodista Sebastià Bennassar i la crítica, investigadora i professora Anna Maria Villalonga. I van a totes. L'objectiu és que En Negre esdevingui “una gran comunitat d’escriptors, editors, llibreters, aficionats i lectors”. Punt de trobada i referent. Parlem amb la incombustible i apassionada Anna Maria Villalonga perquè ens en faci cinc cèntims.

-Associació En negre, “per a la defensa i promoció de la novel·la negra en català”. Defensa de qui?
-De tot... O sigui, tant de bo no ho haguéssim de dir així, perquè voldria dir que ja està tot solucionat. Però no. Encara cal normalitzar moltes coses en aquest país. Com ara que es llegeixi més en català. Que els autors tinguin facilitat per publicar. Que els mitjans de comunicació en parlin, com fan amb els llibres en castellà. És a dir: que la literatura en català funcioni aquí com funciona qualsevol literatura al seu país. I si parlem d’un gènere concret, la cosa es complica encara més. Tenim una tradició estroncada, després de la tasca de les col·leccions de “La cua de palla” i “La Negra” hi ha hagut un buit de publicacions. Per aquest motiu, i atès el boom actual del gènere –un gènere que sempre ha interessat, perquè el gust pel morbo hi ha sigut sempre–, hem pensat que era el moment de potenciar el que es fa aquí.

-Pensem, diu. Martín, Bennassar i Villalonga. Professors, experts en el gènere, crítics i escriptors. Un bon currículum conjunt. Com i on van tramar el pla per muntar En negre?
-On? A tot arreu. Perquè tot plegat ha sigut una suma de comentaris fets en diverses ocasions en què parlàvem de la necessitat de fer-ho. Nosaltres som tres amics, amants del gènere, que el treballem i l’estudiem, i que solem reunir-nos anualment al Congreso de Novela y Cine Negro de Salamanca, on treballa l’Àlex, a la BCNegra i en d’altres trobades similars, i el tema anava sortint. Fins que vam veure que era el moment. 

-La novel·la negra en català també és una “estructura d’estat” necessària, doncs?
-Crec que ho hauríem fet igualment... perquè la idea sempre hi ha sigut. Però sí: hem de fer país de totes les maneres possibles, i cadascú lluita en el front que coneix, en el que li agrada i on se sent capaç d’aportar alguna cosa. I com que som dels que creiem que la Cultura és una pota fonamental –tota la Cultura, també la popular–, doncs sí, per què no. En el fons, es tracta de gestionar el patrimoni, tant el que ja existeix, com el que encara està per crear. 

-Dient “novel·la negra en català” excloeu les traduccions al català de novel·les estrangeres?
-No. Perquè amb En negre pretenem divulgar i defensar els autors nostres que escriuen en català, però això va aparellat a l’hàbit de la lectura en llengua catalana. Es tracta que el lector faci el pas també de llegir els suecs, els noruecs, els francesos o els nord-americans en la nostra llengua. Si no hi ha lectors acostumats a llegir en català, encara que siguin traduccions, tampoc s’acostaran, o menys, als autors d’aquí. 

-També hi ajuda la bona qualitat de les traduccions actuals, suposo. Laia Font, Pau Vidal... 
-I tant: molt important, la seva tasca. Si potenciem la seva feina, de retruc, als lectors que s’hi acostumin no els costarà tant llegir versions originals en català. I del que es tracta és de vendre cada vegada més, que és l’única manera de poder exportar la nostra literatura. Tu no pots anar a Frankfurt i dir que has venut només mil exemplars. Hem d’aspirar a més perquè ens tinguin en compte. 

-I què me’n diu dels catalans que escriuen en castellà?
-Doncs que també els estudiem i els gaudim, en molts casos, només faltaria. Però ells, pel fet d’escriure en una llengua majoritària, amb molts més lectors potencials, tenen la sort de no necessitar tant la nostra ajuda. Que no vol dir que no tinguin també problemes. Perquè molts problemes del gènere, com els prejudicis que el titllen de gènere menor, són comuns a les dues llengües. Però el seu mercat és molt més ampli. 

-Quins projectes tenen a curt termini? 
-En tenim molts. El primer és el Premi Memorial Agustí Vehí de Novel·la Negra, que tindrà una dotació de 1.500 euros i l’editarà Alrevés. Creiem que l’Agustí s’ho mereix, per la seva obra i també per com n’era de generós. Era un dels nostres. Després, la idea és fer clubs de lectura amb Alrevés i Crims.Cat, i amb Llibres del Delicte; donar suport al festival Tiana Negra; generar cursos a nivell universitari, publicar articles i estudis en revistes especialitzades; organitzar rutes literàries, conferències, xerrades amb els autors i cursos de novel·la negra; i intentar que la premsa se’n faci ressò. No tant de l’associació en si, com de tot allò que promovem. Assegurar més presència a les llibreries... i, finalment, sumar entre tots, aquí a En Negre, i poder-nos presentar com un front comú, com un referent d’amants, estudiosos i divulgadors de la novel·la negra.

*Entrevista realitzada per Jordi Benavente, el 31 de juliol de 2013, en una terrasseta d'una plaça del barri de Sants de Barcelona.

2 comentaris:

  1. Gràcies, Jordi, per una entrevista tan entenedora i per una estona tan agradable.
    To be continued, negrot.

    ResponElimina