15/11/12

Bel Olid, autora de ‘La mala reputació’: “La part plàcida de la vida és menys interessant”

Bel Olid (Mataró, 1977) no escriu novel·la negra, però podria. Les seves històries tenen la sang, la suor, els sentiments i la ironia necessàries. La mala reputació (Proa, 2012), el seu últim llibre de relats, desplega en 140 pàgines una aclaparadora col·lecció de personatges i situacions que deixen el lector sense al·lè i clavat a la butaca: una nena de 5 anys que compra tabac; una traductora de manuals, amb dos fills, que comença a traduir pel·lis porno; una actriu porno que prepara un llibre de 700 pàgines sobre papallones; un mestre de col·legi que crema erugues...

La mala reputació, Premi Roc Boronat 2012, retrata escenes tan quotidianes i versemblants que fa por veure-s’hi reflectit o intuir-hi un amic, una mare, una ex, el veí. L’escriptora i traductora mataronina signa tretze contes escrits amb mala bava, ironia i sensibilitat, i molt ben esporgats (“No veig la necessitat d'omplir cinquanta pàgines de palla si amb tres ja he dit el que volia dir”, diu). Tretze relats concisos i descarnats, sobre la incomunicació en les relacions humanes, la violència i els atzucacs del dia a dia.

Olid assegura que escriu influenciada per les “Calders, Monzó, Rodoreda o Montcada, pel que fa als de casa, i per Munro, Cortázar, Cheever, Poniatovska, si anem més lluny”. Però afegeix que tot el que ha llegit a la vida l’ha influenciat d’alguna manera; sense oblidar els més de cinquanta llibres que ha traduït.

Llicenciada en Traducció i Interpretació, l’autora d’Una terra solitària (Empúries, 2011) subtitula pel·lícules, tradueix llibres, col·labora en diversos mitjans i imparteix classes de llengua, literatura i subtitulació a la UAB i l'ESCAC. Enguany comença classes d'escriptura creativa a l'Escola d'Escriptura del Gironès. Parlem amb ella sobre la seva mala reputació.

-Violacions en el sí de la parella, suïcidis per amor, incendis, banyes. ¿Buscaves el gènere negre o la vida és així?
-La vida també és així. Per sort, no és així tota l'estona, però la part plàcida em sembla menys interessant literàriament. De sempre m'ha agradat inventar-me la vida de la gent que veig en un bar o al carrer. Hi ha detalls en els gestos d'algunes persones desconegudes que em desvetllen una història. Si la història em sembla prou curiosa, l'escric.

-Diuen que tens “la màgia i la precisió d’una llançadora de ganivets”. Com et planteges l’escriptura de cada relat?
-Escric curt perquè em fa l'efecte que no necessito més paraules per expressar el que vull expressar. No veig la necessitat d'omplir cinquanta pàgines de palla si amb tres ja he dit el que volia dir. Els meus contes acostumen a sorgir d'una situació en què es troben uns personatges que he imaginat durant un temps. Quan tinc clara la situació, em poso a escriure. No faig una planificació més enllà d'això.

-“És un plaer que sento brut, que m’allibera alhora que em fa esclava”, escrius. El sexe, en general, i l’oral, en particular, tenen un paper molt important al llibre.
-No m'havia fixat que el sexe oral tingués més protagonisme que de qualsevol altra mena. El sexe és una part important de la vida, suposo que per això va sortint. Pot servir de lupa d'altres aspectes de nosaltres.

-Relats breus o sagues interminables?
-Com a lectora llegeixo el que em ve de gust, que és una mica de tot, i com a escriptora escric el que em surt, que són textos breus. El que veig al metro és gent llegint totxos increïbles però de contingut superficial, alhora que a la xarxa llegim cada dia més titulars i menys articles de fons. Al final, cada lector és un món, però no ens enganyem; no n'hi ha tants que vagin més enllà dels best-sellers.

-Què estàs escrivint ara?
-De tot i res. Alguns contes, alguns poemes, em balla pel cap la idea d'una novel·la... No sé en què es concretarà i no em preocupa gaire. Ja ho veurem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada