6/10/10

«Fot-li fort, nano. Fot-li fort, a la cosa aquesta»


Per a mi, això de «mantenir» un blog és com llençar pedretes en un enorme llac negre. Tu vas fent. Provoques petites ondulacions concèntriques en l'aigua, amb la teva acció. I mai saps què pot acabar emergint de la foscor del fons.

Però vaja, aquí estem. Treient-li la son de les orelles al teclat*. Com deia Bukowski (tot i que la cita no serà literal, que l'escric de memòria): «Fot-li fort, nano. Fot-li fort, a la cosa aquesta. Mentre les passes van i vénen, fora al carrer. Fot-li fort i fes d'això d'escriure com un combat de pesos pesats». I mentre escric, sona I put a spell on you de Nina Simone.

Aquests primers dies de rentrée blogaire, em dedicaré a recuperar antics reportatges que havia publicat en el seu moment al Butlletí de l'Ajuntament de Martorell. Hi haurà qui ja els haurà llegit, i hi haurà a qui li seran completament desconeguts. Són reportatges de temàtica històrica, la gran majoria, d'història contemporània recent. Reportatges que trenava amb ajuda, sobretot, de testimonis orals. Que potser són menys fiables que les fonts documentals, el estralls de la memòria són evidents, però sens dubte són molt més sucosos. Cap frase recollida en cap paper podrà superar mai el dramatisme o el sentit de l'humor que pot transmetre't algú amb una mirada, un somriure o un comentari escadusser, enmig d'una entrevista.

[*Serà que la tardor m'ha caigut al damunt de cop, i a vegades les paraules, com deia John Berger, són el millor abric contra aquest fred que se'ns arrapa als ossos.]

2 comentaris:

  1. Ja només em faltava arribar a la gènesi del blog. El cas és que he vist l'etiqueta Bukowski i com que confesso que no he llegit res de l'autor, m'he pensat que aquí trobaria alguna referència.
    Em podries aconsellar alguna cosa per començar? T'ho agraïria, si és poesia millor.
    El dibuix l'has fet tu? Les fulles que cauen de l'arbre fan el perfil d'una dona. Quin blog tan magnífic que tens.
    Àngels

    ResponElimina
  2. Bukowski (per a mi) va ser un dels primers. I com m'ha passat amb d'altres, vaig mirar de llegir-ho TOT. Me'n queda algun, però vaja, les novel·les i la poesia estan "llegides" i subratllades gairebé totes. Poesia, dius? Lo más importante es saber atravesar el fuego (bilingüe: anglès / castellà). És molt complet i té Bluebird i Roll the dice, dels millors del vell Hank. Però si em vols fer cas, i tot i que és el darrer llibre, després de llegir-li tota la "prosa autobiogràfica" protagonitzada pel seu alter ego Chinaski, amb el que vaig gaudir molt va ser amb EL CAPITAN SALIO A COMER Y LOS MARINEROS TOMARON EL BARCO. Primet i de maduresa, però amb aquella barreja de poesia i realitat, de duresa i romanticisme cínic, tan Bukowski.
    El dibuixet és meu, sí. I si dibuixa perfils femenins (que devia sortir de manera inconscient) deu ser perquè en aquell moment estava mirant de trobar el nord, després d'una ruptura...

    ResponElimina