16/10/10

«Contra el vent del nord», addictius correus electrònics d'amor

Contra el vent del nord (La Campana, 2010), la història d’amor en format epistolar 2.0 entre l’Emmi i en Leo, són 240 pàgines que m'han durat tres nits. Segur que hi haurà qui se l’acabi d’una o dues tacades. L’heu llegit? Què en penseu?

L’autor és Daniel Glattauer (Viena, 1960), periodista i escriptor. Tenia algunes obres publicades, però l’èxit (850.000 exemplars venuts en alemany, i drets de traducció a 32 idiomes) li ha arribat amb aquesta novel·la articulada a base dels correus electrònics que s’envien un home i una dona que al principi no es coneixen, arran d’una equivocació.

Per a mi: un llibre tan romàntic com sàdic i trampós. Hi ha moments en què entenc els personatges, pateixo i m’emociono amb ells, i d’altres en què penso que són massa egoistes i cabrons. Potser, en el fons, són tan reals i contradictoris com qualsevol de nosaltres. Com a història d’amor em sembla bonica però malaltissa (com totes?).

La lectura avança a un ritme frenètic i addictiu, fins al final sobtat, que et deixa amb un pam de nas i anhelant la continuació (Cada set onades, encara per publicar): no tinc la sensació d'haver llegit UNA novel·la, sinó la MEITAT. Això sí, originalíssima i molt àgil.

Tres nits enganxat, devorant pàgines frenèticament, com un voyeur que espia la relació entre els dos personatges. Com diu la crítica del Die Literarische Welt: «Això és art comunicatiu d’alt nivell. Llegeixes, llegeixes i llegeixes». Aquí teniu el primer capítol, cortesia de la pròpia editorial.


3 comentaris:

  1. Aquest llibre li he regalat a la meva xicota i vaig devorar el primer capítol..quan se l'acabi, li robo! jajajja
    una abraçada Jordi

    ResponElimina
  2. Al final m'animo a comentar el teu post, sobretot perquè no comparteixo el teu comentari "no tinc la sensació d'haver llegit UNA novel·la, sinó la MEITAT". Jo sí que he llegit un llibre sencer i, a més, amb un bon final. Com hauria de continuar? és un final real. Ella parteix d'unes premisses inalterables durant tota la història i s'hi maté fidel fins al final. Ell en canvi és lliure, prèn una decisió valenta i radical, però com sortir del joc, sinó?
    Jo també espero amb ansia la 2a part, a veure què més ens pot explicar...
    Et veig molt prolific en tema post, confio en poder-te seguir ;)

    ResponElimina
  3. interessant observació, Andrea... Però vaja, si el que hem llegit és realment un 'final', llavors estem davant d'un dels 'finals oberts' més radicals de la història de la literatura moderna ;o) Sigui com sigui, la segona part hauria d'estar ja al caure...

    I saps què... no sé si realment vull llegir la continuació o si prefereixo quedar-me amb el desenllaç (obert) que tenim ara, en què encara tot és possible. No sé, no sé...

    Serà un plaer, saber que em segueixes ;)

    ResponElimina